United States or Niger ? Vote for the TOP Country of the Week !


El nostre retrat no tingué pas l'èxit que es podia esperar. La nostra sort volgué que el fotògraf posés sa infernal màquina en moviment a l'instant precís en que nosaltres estàvem tombats d'esquena, amb un gest que venia a dir: «On sóc? Què passa?», i els nostres peus es bellugaven follament en l'aire.

Tenien tons de glaç més o menys desllustrat, i a l'ombra de la barca es revestien d'encantadores fosforescències. ¿Estàvem sobre un regne de fades i allò eren salamons que s'encendrien per a algun fantàstic ball submarí?

Jo n'estava ben agradat; i, amb tot i això, no em vaig pas decidir a imitar-la, i em vaig mantenir reservat sense confessar les meves febleses. Volia passar per valent. Ambdós estàvem alegres i delitosos.

El pare, no obstant, va governar resoltament. A riscos de bolcar la barca, que amb el treu no és manejable sinó vent en popa, va orsar a la desesperada. Sofrírem tan fort recalcament, que la banda on estàvem arrambats se submergí per complet, i els xarbots me cegaren. Quan vàrem redreçar-nos, vaig veure que corríem de dret vers un niell, que grunyia basardosament a curta distància.

George i jo estàvem d'acord a fer-ho en plena naturalesa i a ple aire. Fóra una cosa tan rústica, tan lliure, tan patriarcal!... De mica en mica el record resplendent del sol finat s'esborra en el cor dels núvols negres i gelats.

El meu cor va botar; ens estàvem apretats l'un contra l'altre. El gos rondinava sordament. ¿No es pot escapar? vaig demanar tot baixet. -No; est

Tots tres teníem una gana de no dir; estàvem atuïts, i en arribar a Datchet prenguérem el cistell de les provisions, els dos sacs, les flassades, els abrics i altres objectes, i anàrem a la recerca d'una fonda o d'un hostal. Vam passar per davant d'un bonic hotel. El pòrtic era tot guarnit de clemàtides i plantes enfiladisses, però no hi havia mare-selva.

Mentre em contava George aquesta veritable història, estàvem asseguts i embolicats amb els nostres cobertors. Quan hagué acabat, vaig esforçar-me a despertar Harris a cops de rem: el tercer cop produí el seu efecte. Harris es gir

En acabat, reprenia el seu cant melangiós. Sperver, Sebalt i jo estàvem palplantats, ens conteniem l'alè, garfits d'espaordiment. De cop i volta el comte va callar. Com la fera que flaira el vent, va aixecar el cap i va parar l'orella.

-Miri, a casa- diu la senyora del segon pis -estàvem d'allò més , mal m'est