United States or Myanmar ? Vote for the TOP Country of the Week !


PORCIA Aquí teniu la clau, preneula, príncep, y si el meu retrat es a dintre, jo sóc vostra. EL PRÍNCEP Oh, infern! Què es això? Una calavera que un paper enrotllat en una de ses conques. Llegimlo: No es pas or tot lo que lluu, sovint ho haveu sentit dir; molts homes vènen llur vida sols per contemplar mon brill.

El seu front espaiós, la seva cara de linies robustes, i la seva barba rogenca i forta, contrastaven amb l'aire afeminat del seu pare, que es veia en retrat al seu darrera. De sobte va aixecar la testa i va quedar rumiós. Passat l'engrescament del primer instant, acabava de sentir-se pessigollat pel dubte.

PORCIA Lo que hi trobeu no mereixía tant llarga espera. EL PRÍNCEP Què veig! El retrat d'un estúpit fent ganyotes qui m'allarga un paper! Vaig a llegirlo. Que poc t'assembles a Porcia! Que diferent ets de lo que jo esperava, de lo que jo mereixia! Qui m'esculleixi obtindr

Arribant enfront del retrat d'Edvigia, la semblança del qual amb la jove comtessa m'havia colpit en la meva primera visita a la Biblioteca, va aturar-se i va dir-me amb posat solemnial: -Veu's aquí la que havia de tornar per al conhort i el perdò!... doncs! ha tornat!... En aquest moment, és a baix, vora del vell. Mira, Fritz, la reconeixes? és Odila!

Jo seguia, tot somniós, al meu amic Sperver que reprenia la seva ruta pel corredor. El retrat d'Edvígia, aquella imatge tan senzilla, tan ingènua, es confonia en el meu esperit amb el de la jove comtessa. De cop i volta, Gedeon s'aturà; vaig aixecar els ulls; érem davant de les cambres del comte.

El retrat de la biblioteca torn

El seu retrat, de dimensions naturals, penja al magnífic Zwinger que construí com a circ per a lluita de bèsties feres quan la gent estigué fastiguejada de tenir-les a la plaça del mercat: un home amb front d'escarabat, amb la cultura i gust que sovint acompanya l'animalitat. El modern Dresde li deu molt, indubtablement.

Tapin el retrat de Voltaire, deixin només que se li vegi el nas i tothom dirà: aquí sota hi ha un geni i un incrèdul fosos en un sol home. Ara potser vostès preguntaran: -I tot això, a què treu nas? -Treu nas a nas. ¿Què es pensen que en UN TROS DE PAPER sols hem de parlar de ximpleses? Oh, ca! Ara és el bon temps, ara!

El nostre retrat no tingué pas l'èxit que es podia esperar. La nostra sort volgué que el fotògraf posés sa infernal màquina en moviment a l'instant precís en que nosaltres estàvem tombats d'esquena, amb un gest que venia a dir: «On sóc? Què passa?», i els nostres peus es bellugaven follament en l'aire.

Cap cosa tan dolça i encisera com aquella antiga pintura damunt la fusta, una mica testa i eixuta de contorns, però d'una adorable ingenuitat. Feia alguns instants que la mirava quan un altre retrat de dona, penjat al costat d'aquell, atragué la meva atenció. Imagineu-vos el tipus visigòtic en la seva veritat primitiva: front ample i baix, ulls grocs, pòmuls sortints, cabells rojos, nas d'àguila.