United States or Mozambique ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sabia de memòria totes les plasenteries groixudes del majordom després de beure, i les respostes de Maria Lagoutte. La melangia de Sebalt anava apoderant-se de mi de dia en dia; de bon grat hauria sonat el seu corn per a queixar-me a les muntanyes, i girava a tota hora els ulls cap a Friburg. Mentrestant la malaltia del senyor Yeri-Hans seguí el seu curs. Era la meva única ocupació seriosa.

En acabat, reprenia el seu cant melangiós. Sperver, Sebalt i jo estàvem palplantats, ens conteniem l'alè, garfits d'espaordiment. De cop i volta el comte va callar. Com la fera que flaira el vent, va aixecar el cap i va parar l'orella.

I tot agafant-me de bracet, va arrossegar-me cap a la galeria. Amb prou feines hi posàvem els peus, quan el baró de Zimmer-Bluderic i el seu seguidor se'ns aparegueren, precedits de Sebalt que portava una atxa encesa.

Sebalt va arrossegar-me, m'instal·l

I vaig voler desempallegar-me'n; però Sperver, obstinat com tot bon alemany, volia de totes passades assabentar-me dels personatges amb els quals em trobaria en relació. Continuà, doncs, agafant-me per les trenzilles de la meva ringrava: -A més, trobaràs Sebalt Krast, el monter major, un minyó trist, però que no hi ha qui li passi la m

Va tirar-se damunt una cadira tot agafant-se el cap entre les mans, amb un aire desesperat, mentres que Sebalt es passava tranquilament la trompa per damunt del cap, i la deixava damunt la taula. - doncs, Sebalt, exclam

Fritz! va cridar, tot travessant la cortina de muralla, -galants coses t'innovaré! -Vaja... ! vaig dir-me, -encara més coses... Decididament el diable es fica en els nostres afers! Maria Lagoutte havia desaparegut. El picador i el seu camarada entraren torre endins. La cara de Sperver expressava una irritació continguda, la de Sebalt una amarga ironia.

La meva existència al Nideck era molt monòtona; cada matí se sentia aquell aire melancòlic de la trompa de Sebalt, després venia una visita al comte, després el desdejuni, després les reflexions interminables de Sperver, sobre la Pesta Negra, els parloteigs sens treva de Maria Lagoutte, de mestre Tobies i de tota aquella nierada de servents, sense més distraccions que beure, jugar, fumar i dormir.

Els udols ens guiaven cap a la cambra del malalt. Sperver, aleshores ja no parlava més... acuitava les seves passes. Sebalt estirava les cames llarguíssimes. Jo sentia un calfred de cap a peus; un pressentiment m'anunciava quelcom d'abominable. Tot corrent cap a les cambres del comte veièrem tota la casa en peu.

-Qui podia ésser? Sebalt aixec