United States or Antigua and Barbuda ? Vote for the TOP Country of the Week !


De primer antuvi ens volíem animar l'un a l'altre dient-nos que, caient l'aigua d'aquella faisó, no podia durar gaire. Després ens esforçàrem a reflexionar que, si durés, restaríem tan mullats que poc ens faria mullar-nos més. -Talment com això es posa- digué Harris -em sembla que m'hauria agradat de trobar un restaurant ací dalt.

No era tot comèdia, no: me veia la partida perduda, i el plor m'anava cara avall; però exagerava les mostres de la meva dolor, perquè, prevalguda de lo molt que el pare m'estimava, comprenia que així el feia patir, i em venjava d'ell. En aquells moments m'hauria agradat fins i tot morir-me perquè el molt tossut se desesperés. Si m'hagués sabut fer venir una basca de debò, ben forta, ben forta...

El nostre home es queda admirat de que un sol moment hagi pogut sentir la més mínima inclinació a una xicota tan sense cap ni centener. En efecte, ell no sap que la minyona li havia agradat perquè casualment i sense sospita de la seva presumpció, li havia tocat la corda sensible.

El senyor Nofre ja havia dit la esse de , quan la seva senyora l'interromp dient: -No... ca... no es molesti; veurem a la senyora Llúcia. -Entrin, entrin, doncs. -, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure. Un cop morts ja no hi ha res que fer-hi, i...

-Home, el barco m'ha agradat molt..., però ¿ja és prou natural, això de sortir negres en aquell temps? -Home... -És que jo estic que allavonses encara no se'n coneixien, i que si de cas tot just... tot just en començava a sortir algun... ¿Ara diu que passa a l'Índia, això? -, senyora... Aquests arbres se crien per allà... Tots aquests són índios. -Ditxosos ells! -Per què?

Aquesta escena se repeteix moltes vegades. Dia de parada La gent. -Ara ve el general! ¡Ara ve el general! Ella. - que t'estimo... i tu? La mare. -Noia: ¿no és veritat que el general s'asembla al oncle Ponet? ... , senyora. La mare. -M'ha agradat molt, aquesta parada. Ells dos a un temps. -A mi també. Són en una tertúlia quíria. L'amo de la casa llegeix el diari i fa cigarrillos de paper.

Jo n'estava ben agradat; i, amb tot i això, no em vaig pas decidir a imitar-la, i em vaig mantenir reservat sense confessar les meves febleses. Volia passar per valent. Ambdós estàvem alegres i delitosos.

-Prou m'ha costat!... Miri's: a les dugues ja havia rentat els plats i a les quatre ja ens passejàvem amb en Narcís per davant de les voltes. -Què me'n diu, d'això? -Ai, filla!... que els bisbes m'han agradat molt!... Ja ha vist quines capes... -Calli, dona!... si allò és tota una crosta d'or... Jo ja ho sabia, que eren tan hermoses!