United States or Western Sahara ? Vote for the TOP Country of the Week !


Paulina fou sotragada pel desllorigament estúpid que el destí havia donat a tots el seus plans; però els que la coneixien i els que havien esmentat l'interès que l'atrafegava per assolir el pintoresc casament, quedaren una mica meravellats en veure la resignació de Paulina davant dels implacables manaments del destí. Sabia ella perfectament que era ja inútil tot el seu esforç. Convers

Xenofont diu: -Jo també tinc dos homes. Mentre els enemics ens donaven feina, hem armat una emboscada, la cual cosa ens ha donat temps de respirar, i n'hem mort alguns i desitjàvem d'agafar-ne de vius, per això mateix, per fer-los servir com a guies coneixedors del país. De seguida fan dur els dos homes i els interroguen per separat, si coneixien cap altre camí que aquell que es veia.

D'aleshores datava el nom de torre del Barbut amb que es coneixien aquelles ruïnes, en memòria del capit

-Home, el barco m'ha agradat molt..., però ¿ja és prou natural, això de sortir negres en aquell temps? -Home... -És que jo estic que allavonses encara no se'n coneixien, i que si de cas tot just... tot just en començava a sortir algun... ¿Ara diu que passa a l'Índia, això? -, senyora... Aquests arbres se crien per allà... Tots aquests són índios. -Ditxosos ells! -Per què?

Que poc coneixien el tremp de la meva ànima! I ara! Ja els explicaria jo... Anava a sortir quan vaig sentir que el pare em cridava. -Sóc aquí- vaig dir posant-me-li al davant. -Què voleu?

En Magí va quedar-se glaçat, dret al portal; i mentres el metge del poble s'allunyava cavalcant aquell mul de bona estampa que tots coneixien, va dir, fent una grimaça de menyspreu: -El meu fill a dida? L'amo fora de casa!... Ruc!... com tots els metges.

-Digo! con tantos años de bregar con esa mala chent... -Ja ho crec, ja. Vaja, vaja, estigui bo, i gràcies. Aquest era el Don Eudald visible, el que tothom coneixia. Mes hi havia un altre Don Eudald, que sortia de tard en tard, i sols coneixien els més íntims, donya Dolors sobretot, que n'havia rebut sovint l'empenta.

Els murs de terra deixaren lloc aleshores a resistents fortificacions, de les quals el pas del temps no ha pogut esborrar encara els senyals: heu's ací com aquells vells constructors del món coneixien l'art d'edificar.

Les parròquies veïnes ja la coneixien. Li deien l'escurapiques i els sagristans la treien com si fos un ca, i ella amb la veu ronca maleïa i renegava i escopia. Pobra damnada! A voltes roman aturada una bella estona. Davant dels seus ulls hi una immensitat de terres i clarors, muntanyes grises, núvols voleiadors i horitzons calitjosos. Com extasiada, no mira res.

El jovent, fora de la Montserrat, que no es despenjava dels llavis del seu veí, no parava de xiuxiuejer, riure i fer bulla de tot i de tothom, malgrat els avisos que sovint els hi enviava amb la mirada donya Dolors. En quant a la Feliça, fa de mal dir si gosava o si rabiava amb aquell espectacle. Els que la coneixien suposaven això darrer.