United States or India ? Vote for the TOP Country of the Week !


En aquest punt se sent un bastó picant a terra i una tosseta, i entra embossat fins als ulls, amb barretina negra i barret fins a les orelles, un tertulià. -Santa nit tinga, senyor Doctor. -Molt bona nit. Vamos, que avui vostè és el primer, senyor Nofre. Ja veig que aquesta tos se va estovant. -, senyor, gràcies a Déu. -Ja li tinc amanit el xaropet.

És llavors que els fills de família es recorden del cafè, de la tertúlia i de totes les comoditats de ciutat, i es deleixen per tornar-hi així que puguin.

Les filles de D. Aleix s'entretenen al davant tocant el piano i fent tertúlia amb els amics de més confiança. Les de D. Gaietano no es cuiden més que dels seus xicots. -Què tal, que et sembla? Senyoretes, ¿els hi agrada? -Molt, molt- responen a coro, estufant al pessebrista. -Tornin un altre dia. Miri'n, pels Reis el torno a encendre. Allò sembla el senyal de dir a fora.

La porta s'obrí i aparegué Mistress Harris dient que Ethelbertha es posava el capell i que Muriel, després d'esperar, havia recitat ja la tertúlia del foll sombrerer sense nosaltres. -Al Club dem

Llavors el nen tan sols demana una mica de púding en arribar l'àpat de la migdiada, i Ethelbertha es preocupa que no mengi més. Mistress Harris afegí que fóra ben pensat per tots pujar aviat a dalt, car ens interessaria també no perdre la narració de Muriel titulada La tertúlia del foll barreter , treta d' Alícia al país de les meravelles .

-Ui! és una casa de l'antigor. La tia Engràcia fa olor de reumàtic, i la seva tertúlia també. Encara prenen xocolata amb marcelines. Com la faràs esgarrifar! No tant, no tant de l'antigor, la casa de la tia Engràcia. Era, simplement, una casa Ferran VII: sòbria i tanmateix impressionant.

El que fa companyia al senyor Vintró i la seva noia gran, que ja és casadora; la veïna de l'entresol; la del pis del davant; parents de la família; dos o tres nois ja grandets convidats pel xicot; senyors de la tertúlia. Ja dic, una pila.

Aquesta escena se repeteix moltes vegades. Dia de parada La gent. -Ara ve el general! ¡Ara ve el general! Ella. - que t'estimo... i tu? La mare. -Noia: ¿no és veritat que el general s'asembla al oncle Ponet? ... , senyora. La mare. -M'ha agradat molt, aquesta parada. Ells dos a un temps. -A mi també. Són en una tertúlia quíria. L'amo de la casa llegeix el diari i fa cigarrillos de paper.

L'última casa que ha comprat és la d'un jove que tots els de la tertúlia coneixen. Es parla del jove i de com s'ha fet malbé la fortuna que li varen deixar els seus pares. És dir que de tot es parla menys del mort. La viuda, naturalment, es distreu i no pensa més en plorar fins l'endemà, quan s'emporten al seu marit. El que passa allí ho dir

Vaig cercar l'altre poeta, el fer : era també entre una gran tertúlia, a casa d'un dels seus admiradors, on la gent parlava del llibre de l'altre poeta. -Voldria llegir el vostre, també- digué el Mecenes, -però ja sabeu que jo sempre dic el que penso, i, parlant amb el cor a la , no n'espero grans coses, de vós: sóu massa independent, massa fantàstic; però reconec que com a home sóu una persona respectabilíssima.