United States or Australia ? Vote for the TOP Country of the Week !


No cal insistir massa sobre aquest punt! Esdevindríem melangiosos. Hi havia al nostre col·legi un condeixeble que nosaltres anomenàvem «Sandford i Merton». El seu nom veritable era Stiwings. Quin xicot més extraordinari! Jo estic que veritablement li agradava treballar. S'havia exposat moltes vegades a seriosos perills pel seu costum d'asseure's al llit i llegir grec.

Confosos i avergonyits, formats en grups, silenciosos uns, altres sentats sobre les carretes, i trulls, socs i altres mil objectes de què estava ple el cobert i sembrada la lliça, semblava que no sabien què fer-se de les escopetes, retacos i altres eines que els ballaven pels dits. Tots estaven seriosos i capficats i alguns fins semblava anessin a espurnejar-los-hi els ulls.

La gent desenfeinada, mainaderes principalment i nois per a comissions, amb algun venedor errant de fruita, acudien a l'al·licient d'un bon matí, a veure aquells que passaven i atiar aquells que més s'ho mereixien. No era pas un espectacle que valgués la pena. Els senyors de negocis no sabien córrer amb traça, ni tan sols corríen lleugers; però eren seriosos i ho feien tan com podien.

-Si no s'afanyen no la salven- va dir en Vadò. -Ès sa Llarga . L'avi Mauva va fer que amb el cap. Tant ell com els seus companys estaven seriosos i miraven sense parpellejar.

N'hi havia un, un home petit, que estava de peus i d'espatlles contra el fre. Doncs res d'això: semblava fastiguejat solament. Són tots massa seriosos, vaja!

Vaig entrar a la cuina: una cuina gran, negra, fumosa, amb el pis de roca i terrer, i el sostre altíssim i de canyes ensutjades. Allí, sota l'ample vogi acampanat de la xemeneia, vaig veure asseguts en el banc escon el masover i la masovera. Ambdós estaven amb els braços plegats sobre el pit, sense dir-se un mot, seriosos, capbaixos i grocs, molt grocs.

S'ajeia sobre un sofà, mirant hores i hores com jo treballava, seguint amb els ulls les meves anades i vingudes d'un cap a l'altre d'habitació i pretenent que de contemplar la meva activitat li esdevenia un positiu: que aleshores es feia compte de com la vida no és pas un somni que passa per fer brometa, lliscant peresosament, sinó una noble tasca plena de deures i seriosos treballs.

Un punt de dubte, de vacil·lació, tremolà, esmaperdut, al fons dels ulls seriosos, devinguts relluents, de l'estudiant. Guait