United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
És a dir, parlar en poesia, i el que és més, en poesia èpica. El Castell d'Iràs i no en Tornaràs , la Ilíada , la Cançó de Roland , i les rondalles d'Andersen, tenen comuns denominadors.
No patiem fred, ni cap altre mal. -Qui sap alguna rondalla? -va preguntar en Xaneta. -Rondalles! Prou que m'agraden -vaig respondre jo. -I el foc sembla que les demana; però si són de les que tots ens sabem de cor, no donen cap gust. En Lluís i jo ens hem contat les nostres tantes vegades, que ja ens fastiguejaríem de repetir-ne cap.
Mes tot té els seus límits, i les cançons i rondalles s'acaben abans que les hores de fred i de mal temps, i tothom s afarta de rostir-se del davant i glaçar-se de l'esquena, com de plorar llàgrimes vives, mercès al fum que el canó de la xemeneia no pot engolir.
Com no es tracta de cap procés científic del què se n'hagi de deduir una veritat més o menys probable, sinó de gènesi de rondalles o novel·les de les quals es pot treure un plaer més o menys viu i selecte, la transformació artística, en lo moral, esdevé cosa legítima, convenient i tot per a la joia honesta de l'esperit i la felicitat de la cosa pública.
En contant-li una rondaia... Oi, salada? Ne sabia un sarró, de rondalles; i en oferint contar-ne alguna, o revelar el secret d'alguna tafaneria que fes set a les dones, l'avi Sàssola se sortia sempre amb la seva.
I la llar?, direu: Sí, hi ha la ditxosa llar, tan galejada per poetes i prosistes, a on hi crema un foc com un infern, entorn del qual amos i servei, barrejats, canten cançons i conten rondalles.
I, per lo que toca a les rondalles populars, les arreglava de manera que llur acció passava gairebé sempre a la nostra encontrada i molts de llurs personatges eren fills de cases conegudes del nostre poble.
Rondalles per l'estil d'aquesta recollia jo amb avidesa, en la meva joventut, de llavis dels meus primogènits, i me les empassava totes al peu de la lletra, i sempre desitjava apendre'n de noves. L'actual generació sembla haver perdut la fe en els temps passats.
Però, encara que mentre en Biel havia estat a presidi s'havia condemnat per gust a no moure's de casa, ara que aquell esclavatge li era imposat, semblava que li esdevingués feixuc: tan feixuc, que molts dies els passava capficada per la dèria d'escapar-se de casa, de fugir camps i boscos enllà, lluny, ben lluny, fins a les terres desconegudes de què, quan era criatura, li parlava sa mare en les rondalles.
Paraula Del Dia