United States or Timor-Leste ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ves si jo havia de casar-me amb una dona del gust del meu pare! ¿i si després era desgraciat? quina recança tota la vida! El meu pare des del fossar, ¿quin remei m'hi haguera donat? -Què vas fer, doncs? va preguntar En Martí amb neguit.
-Ah! el que és ara me'n vaig! Això ja és màssa! Katel sortí, i Kobus, agafant el vell rabí per la mànega, va afegir-hi: -Vejam! Que diable! Seu. En tinc una veritable recança. -Recança de què? -Que no puguis buidar un vas de vi amb mi i tastar aquests bunyols: són una cosa de no dir. David s'assegué: ara li tocava el torn de riure.
En Martí deia que era gairebé impossible posseir una voluntat, tot lo més un bocí! I ell en va posseir una de voluntat fins al sacrifici i ara a tothora bull dintre seu la recança de no haver-la conservada blanament en l'estoig de l'estimació lluny de les traves que la vida de ric li havia posat.
I, no obstant, ell la sentia fonda la recança de l'amor del poble i el mortificava la idea de salvar-se sol. Aquest concepte l'expressava en dues ratlles: «¿Què direm del capit
L'Angeleta seguia les parades riallera i formosa i jove, esguardada de lluny per en Ció que s'amagava darrera la figura patriarcal del vell Patllari, temerós que li coneguessin que sentia el rosec de la recança d'enç
Espera i esguarda, no agafàvem res. Vaig grumejar sis o set vegades. M'avorria en gran. A l'últim, jo que sí, em lligo el guarniment al canell perquè no se m'escapès en cas d'acodormir-me, i m'ajec de panxa en l'aire en el banc. Hi estava força malament. Vaig recordar- me amb recança del llit tou i calentó que haguera pogut fruir a casa.
Un matí la Tecla estava gronxant-se en un balancí com cada dia. Hi tenia una fal·lera gran, fins hi menjava. La bugadera de la casa va tenir d'enllitar-se i la mestressa va dir a la Tecla que anés a rentar la roba. La dida va alçar-se amb recança, prengué el cove i va dir amb posat maliciós: ¿Vol dir que tocar aigua no em recular
-Ja m'ho pensava, que ho pendries així... -Mes de cop se dolcificà. -Nosaltres ho fèiem per un ben fer... Mes, si t'ha de trastornar... I, tornant-lo a reprendre la recança, acab
Després, un cop fos l'encís, va pendre el sacotell que havia deixat a terra, se'l va penjar al muscle a l'esgairada, i, mandrosament, girant tot sovint els ulls cap al poble com si se n'allunyés amb recança, es va enfilar rostos amunt i va entaforar-se per les negrors dels boscos del comte, sense fer cas de les gotes grasses i feixugues que, arrencant una immensa remor de les copes de roures i alzines, començaven a davallar del cel en espès ruixat.
Jo encara sentia una recança d'haver tingut d'abandonar la rara visió de la comitiva ajogassada..., però, així que anàvem a arrencar carretera avall, veu's aquí que em veig una colla d'aquelles noies, dins d'uns carruatges grans, com òmnibus, que també se'n tornaven a ciutat. Pel qui les hagués vistes arribar, estaven desconegudes, transfigurades.
Paraula Del Dia
Altres Mirant