United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Me'n vaig anar per mor de sa germana; per ell sí que hi haguera fet anys, jo, en aquella casa; era un bon subjecte, mai em deia res. Només el veia a les hores de menjar; això sí, li agradaven els bons talls. Mai eren més de dos i em daven tres duros per anar a la plaça. -Vaja! adiós , que tinc molt tard. Adiós. -Ah! escolta! ¿com és que no vas anar a ca'n Gibert, diumenge?
Eren en el meu camp visual, dormen en el meu record, un sol conjunt amb les del mar i del cel. Els moments se feien llargs, eterns. Sens dubte hi haguera hagut temps de reunir el sometent: me sentia culpable de no haver posada en pràctica aquella idea, l'única que oferia alguna esperança de resultat.
Ves si jo havia de casar-me amb una dona del gust del meu pare! ¿i si després era desgraciat? quina recança tota la vida! El meu pare des del fossar, ¿quin remei m'hi haguera donat? -Què vas fer, doncs? va preguntar En Martí amb neguit.
-No ho sé: m'han tret: no hai pogut escoltar res més. ¡Al mencos no m'haguessin lligat!... Però... ¿voleu dir que no han fugit amb es bot? Jo no els sento pas. -No, caret: treu-t'ho del pensament. -Hauria sigut una bona murriada: oi? Me sembla que s'avi Mauva no s'hi haguera convingut. -Ni el pare tampoc, home! -Ès que sa vida... Ès tan dolça, sa vida!... -Calla: sents, ara?
A un home com aquell, que ni temps havia tingut de noi per a passar les beceroles, no li havia pas d'anar a explicar que d'aquells llibres en treia, per exemple, l'Estudi social dels remenses a Catalunya , que era el que aleshores em tenia capficat. L'home no m'hauria entès i potser haguera cregut que me'n mofava.
A tot això, diu el celebrant des de l'altar: Requiescat in pace... I continuen els assistents al funeral: -Home, mai ho haguera dit...
En general no las havem volgudas disfressar afeginthi de la nostra cullita, donchs sabem millor que ningú que lo que la nostra fantasia hi haguera pogut afegir, no mes hauria estat bo que per ferlashi perdre sa propia fasomía.
Espera i esguarda, no agafàvem res. Vaig grumejar sis o set vegades. M'avorria en gran. A l'últim, jo que sí, em lligo el guarniment al canell perquè no se m'escapès en cas d'acodormir-me, i m'ajec de panxa en l'aire en el banc. Hi estava força malament. Vaig recordar- me amb recança del llit tou i calentó que haguera pogut fruir a casa.
Paraula Del Dia
Altres Mirant