United States or Jersey ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ah! el que és ara me'n vaig! Això ja és màssa! Katel sortí, i Kobus, agafant el vell rabí per la mànega, va afegir-hi: -Vejam! Que diable! Seu. En tinc una veritable recança. -Recança de què? -Que no puguis buidar un vas de vi amb mi i tastar aquests bunyols: són una cosa de no dir. David s'assegué: ara li tocava el torn de riure.

Súzel va enrojolar-se tota de plaer. -Oh! el senyor Kobus vol riure's de mi! -No, Súzel! aquests bunyols són deliciosos. ¿Com els has fet? Vejam. -Oh! senyor Kobus! No és cosa difícil. He posat... Però, si voleu, us ho escriuré: podríeu oblidar-ho. -Com! Sap escriure, Christel? -Porta tots els comptes de la masia de dos anys ençà- digué el vell anabaptista. -Diable, diable!

Aquests pensaments s'encadenaven en son esperit. Finalment, caigudes les batallades de les dotze la vella serventa comparegué a parar la taula. -, Katel- li digué, girant-se: ¿i els meus bunyols? -Teniu raó, senyor. Són la cosa més delicada que pugui dir. -T'han reeixit? -He seguit la recepta: no podia menys de reeixir.

-Els has inventat: oi? va dir. -Sempre fas invencions d'aquesta mena. -No, rabí, no: no sóc jo, ni és Katel. N'hauria estat orgullós, d'haver inventat aquests bunyols; però donem a Cèsar el que és del Cèsar: n'escau l'honor a la petita Súzel... Ja saps qui vull dir: la filla de l'anabaptista! -Ah! digué el vell rabí, clavant en Kobus sos ulls grisos. -Vaja vaja!... i tan bons els trobes?

Així és que jo m'estimo més aquests bunyols que tota la resta; i sostinc que, per a fer-los tan bons, es necessita mil vegades més talent que per filar i blanquejar cinquanta metres de tela. -Es possible, senyor Kobus: en aquest ram hi sou més capaç que jo. -, Christel; i estic tan content d'aquests bunyols, que voldria saber com s'ho ha manegat, per a fer-los.

-És una recepta de fer bunyols, però bunyols deliciosos! exclam