Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 9 de maig del 2025
Estava ben segur que no podia ésser ningú més que el Cerd
I, després de pregar-los que entressin a la rectoria, va seguir tota aqueferada la seva ruta. El capellà, acompanyat d'una veïna, s'estava al peu del llit, assegut a l'ampla cadira de braços, bregant per arreplegar a petits glops l'aire que no podia engolir.
-Qui podia ésser? Sebalt aixec
-Quína mena de criatura sóu? demanaren, mentre l'aneguet es girava d'una banda a l'altra i els saludava tan bé com podia. -Sóu terriblement lleig! digueren els ànecs fers. -Però això tan se'ns en dona, mentre no us caseu en nostra família. Pobre minyó! No havia pas pensat en casori: Tot el que necessitava era el permís de raure entre els joncs i beure un poc de aigua de l'aiguamoll.
Després va acotar l'orella sobre el malalt, auscultant. I en Rivelles estava convençut que l'auscultador no podia deixar de percebre la música dolorosa i el traüt sord del pregon envelat. I li sabia greu. -Bé, Rivelles, bé. Aixo no ser
De pressa, Katel: vindré tot seguit. Katel, rient, va tornar a entrar a la cuina; i Kobus, passat un quart d'hora, acabava de rentar-se, de pentinar-se i de vestir-se. Amb prou feines podia alçar els braços i les cames. Finalment es pos
No podia saciar-se els ulls de veure aquell carruatge. De cop i volta, Mopsel salt
Si m'hagués figurat que sa cosa podia costar-vos una sola llàgrima, hauria callat com un mort. No ploreu, dona, no ploreu. Us hai proposat sa compra d'es gussi d'en Bonosi perquè em sembla un negoci bonic: encara estic a ses mateixes; però, si us desagrada... fora! Façus sa vostra voluntat. I jo, content.
S'adreçaren, doncs, els lladres amb aquella naturalitat abusiva dels cors primitius, al convent, que era l'estatge més pròxim i l'únic que per la seva capacitat podia donar acolliment a tota la trepa, i no cal dir que els frares humilíssims no els el negaren.
He tingut ocasió d'observar algunes persones que s'apartaven amb fàstic de la plaça i molts ulls que em miraven amb simpatia, com si em demanessin quelcom que jo, pobra de mi, no podia donar-los-hi. Semblaven polls desllocats abans d'hora, i el no poder-los-hi jo oferir amparo m'ha acabat d'omplir de pena i vergonya. Serra-Bruna 22 octubre. La situació s'agrava d'un modo que esfereeix.
Paraula Del Dia
Altres Mirant