United States or Bermuda ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'assemblea es reuneix, i Xenofont els adreça encara aquestes paraules: -Soldats, quant al viatge, ja ho veieu; les víctimes no són fins ara propícies; per altra banda, veig que us manca el necessari. Em sembla, doncs, urgent de sacrificar sobre aquesta altra qüestió.

L'endemà, recomença el sacrifici: gairebé tot l'exèrcit per l'interès que hi tothom, fa rotllo al voltant de l'altar. Però les víctimes manquen. Els generals persisteixen a no voler sortir: convoquen l'assemblea. Xenofont parla: -Sens dubte els enemics s'han reunit i caldr

En tenir-ne noticia, Xenofont és del parer de reunir com més aviat l'assemblea, i no deixar que es reuneixi espontàniament. Dona orde a l'herald de cridar a l'assemblea. Els soldats, tot d'una que senten l'herald, acuden i val a dir llestament.

La seva veu sembla sortir del soterrani i ofereix certa analogia amb els sords murmuris precursors d'un terratrèmol. «Quan era jove vaig servî un trimestre com a pixatinter d'un magistrat...» Tornarem a començar aquest passatge, si li plau. Novament canta els dos primers versos amb veu de falset. Gran sorpresa d'una part de l'assemblea.

Murmuri general. L'assemblea comenta el cop. La veu de la chanteuse