United States or Hungary ? Vote for the TOP Country of the Week !


El Rector no l'escoltava ja quasi, preocupat amb un altre ordre d'idees. -Escolta. Hauràs sentit alguna vegada- digué mig interrompent-lo -comparar els desagraïts amb els porcs, que sota l'alzina mengen les aglans, sense dignar-se alçar el cap envers l'arbre que les hi subministra.

Altres vegades, tot contemplant aquell barri onyarenc, ondulava dintre el meu cor un somriure d'incredulitat i esperança. Tot allò no retreia pas cap senyal d'agonia. La gent, les ones, i adhuc les cases semblava que contenien ja en sement un llarg esdevenidor i se'l prometien, així com el grill de la gla se promet l'alzina que ha de donar ombra als nostres nets.

I una salut a prova de desditxes li rebotia per tot el cos. Ell mateix ho havia dit, amb certs gronxaments de ritme, en una de les seves frescals estrofes: Jo el poeta -de la muntanya, jo el cantaire -de Les Xiroies... Brau com la terra -que m'ha vist néixer, fort com l'alzina, -dur com la roca.

També hi havia la gent del servei, els criats i les criades, en fi, tot aquell petit món que viu i prospera al voltant de les grans famílies, com la molsa, l'eura i la corretjola al peu de l'alzina. Velaven els ulls dolces llàgrimes; la vinya del senyor plorava d'enterniment! Damunt la taula, un enorme pernil, de cercles concèntrics de púrpura, atreia primerament els esguards.