United States or Tajikistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
-No, aquesta ja ve de mala nissaga. Sa mare era una camalluenta que va venir a servir a Barcelona en temps de la facció, al principi. Va entrar a casa d'un minyó jove, al cap d'un quant temps s'hi va casar... i no es pensi, la feia anar, que quan anaven els diumenges per la Rambla tothom es girava a mirar-la. Ella era guapassa; ordinariota, però ben plantada, i ¡un ull... que li parlava! tenia tres o quatre de servei: ¡vegi quan s'hi havia vist! palco al teatre, que llavors no era com ara que qualsevol n'hi té... en fi, li dic que feia rotllo. Doncs amb tot i això, el va matar a disgustos. N'hi va fer a l'alçada d'un campanar. Primer ell va haver de despatxar al majordom, perquè es va aixecar un bum-bum... que no hi havia gat ni gos que no hi digués la seva; després, un estiu van anar al mas, i van tornar de repente, perquè també no sé què s'hi va haver amb un capit
Vaig reconèixer el majordom per la seva cama de fusta: un homenet gros, menut, curull, caravermell, amb el ventre que li queia damunt les cuixes, el nas roig i amugronat com un gerd madur; portava una enorme perruca de color de cànem, formant coixinet damunt la nuca, un vestit de peluix verd-poma, amb botons d'acer grans com a escuts de sis lliures; les calces de vellut, la mitja de seda, i la sabata amb fermalls d'argent.
Va tornar-se a posar la tabaquera a la butxaca del davantal i afegí al cap d'alguns instants: -Arribeu a punt; missenyor va tenir ahir el seu segon atac, un atac furiós, ¿veritat, senyor Offenloch? -Furiós, talment- digué tot greu el majordom. -No és cosa estranya- continu
-Hi trobaràs el nostre majordom, Tobies Offenloch, vell soldat del regiment de Nideck; havia fet la campanya de França a les ordres del comte. -Molt bé! -També veuràs la seva dona, una francesa, que es diu Maria Lagoutte, que es fa passar com a de bona família. -I per què no? -És clar; però, entre nosaltres, és, senzillament, una antiga cantinera dels exèrcits de Napoleó.
JUTGLAR Això no és veritat, Sir Tobias. MALVOLÍ Us fa molt honor això! JUTGLAR Digueuli encara que li amargui. SIR TOBIAS Que sen vagi y no torni mai més? JUTGLAR Oh, no no, no gosareu dirli res. Mentida. Ets alguna cosa més que un majordom? Te creus que, perquè tu ets virtuós, ja s'han d'haver acabat els panellets y l'aiguardent al món?
-I sense beure un vas de vi, afegí el majordom, tot creuant les seves mans petites i rodanxones damunt la panxolina. Vaig creure que havia de decantar la testa per a expressar la meva sorpresa. Tot seguit mestre Tobies Offenloch vingué a asseure's a la meva dreta i em digué: -Senyor doctor, creieu-me, ordeneu-li una botella de markobrünner per dia.
El temps, tan bell al matí, a l'eixida del sol, s'havia cobert de núvols; un vent fred fuetejava la neu contra els vidres, i jo amb prou feines destriava el cim de les muntanyes de la rodalia. Anàvem a davallar l'escala que mena al pati d'honor, quan a la recolzada del corredor vam trobar-nos nas a nas amb Tobias Offenloch. El digne majordom esbufegava d'allò més.
Vaig saludar la honorable colla i, mentre entrava al corredor, vaig sentir com la dona del majordom deia al marit: -Est
Paraula Del Dia
Altres Mirant