United States or Ireland ? Vote for the TOP Country of the Week !
Aquest examen, segons semblava, la satisfeia, perquè va exclamar, tot adreçant-se al majordom: -Vaja, senyor Offenloch, anem, bellugueu-vos, oferiu seient al senyor doctor. Us quedeu aquí plantat, badant boca com una carpa. Ah! senyor... aquests alemanys! I la bona dona, aixecant-se com un ressort, va córrer a desempallegar-me del meu mantell. -Permeteu, senyor...
Ens va portar Tobies Offenloch damunt el seu carret, amb una cama perduda, i el pobre home s'hi ha casat per agraïment, comprens?... -Bé, bé, est
-Ja podeu pensar, senyor, que d'aquell moment endavant ja no he tingut més son en tota la nit. L'alarma em feia estar amatent, a cada punt creia sentir alguna cosa darrera la meva cadira de braços. No era pas l'esglai, però ¿què voleu fer-hi? estava inquieta, allò m'enguniava! Aquest matí, a trenc de dia, he corregut a despertar Offenloch i l'he fet anar vora el comte. Tot passant pel corredor, he vist que la primera atxa a m
-I sense beure un vas de vi, afegí el majordom, tot creuant les seves mans petites i rodanxones damunt la panxolina. Vaig creure que havia de decantar la testa per a expressar la meva sorpresa. Tot seguit mestre Tobies Offenloch vingué a asseure's a la meva dreta i em digué: -Senyor doctor, creieu-me, ordeneu-li una botella de markobrünner per dia.
El temps, tan bell al matí, a l'eixida del sol, s'havia cobert de núvols; un vent fred fuetejava la neu contra els vidres, i jo amb prou feines destriava el cim de les muntanyes de la rodalia. Anàvem a davallar l'escala que mena al pati d'honor, quan a la recolzada del corredor vam trobar-nos nas a nas amb Tobias Offenloch. El digne majordom esbufegava d'allò més.
-Hi trobaràs el nostre majordom, Tobies Offenloch, vell soldat del regiment de Nideck; havia fet la campanya de França a les ordres del comte. -Molt bé! -També veuràs la seva dona, una francesa, que es diu Maria Lagoutte, que es fa passar com a de bona família. -I per què no? -És clar; però, entre nosaltres, és, senzillament, una antiga cantinera dels exèrcits de Napoleó.
Després venia Tobies Offenloch, igual que empastifat de mares de vi, tan vermell estava; tenia la perruca en un dels pals de la cadira i la cama de fusta a l'aguait, sota la taula. Més lluny, hi havia la llarga cara melangiosa de Sebalt que reia tot baixet i mirava el fons del seu vas.
La porta es va obrir i el gros i honrat Tobias Offenloch, amb la llinterna de ronda en una mà, i el bastó a l'altra, el tricorni damunt la nuca i la cara tota riolera, tota espandida, aparegué sota el brancal. -Salut, honorable companyia! digué. -Però ¿què hi feu aquí? -És aquest animal de Lieverlé, digué Sperver; -estava fent un aldarull... Imagineu-vos que s'ha enfurit contra aquesta paret.
Va tornar-se a posar la tabaquera a la butxaca del davantal i afegí al cap d'alguns instants: -Arribeu a punt; missenyor va tenir ahir el seu segon atac, un atac furiós, ¿veritat, senyor Offenloch? -Furiós, talment- digué tot greu el majordom. -No és cosa estranya- continu
Paraula Del Dia
Altres Mirant