United States or Hungary ? Vote for the TOP Country of the Week !
La porta es va obrir i Maria Lagoutte aparegué al llinder tot fent-me una profunda reverència. L'arribada de la bona dona em contrariava molt; anava a pregar-li que em deixés tot sol, però l'expressió consirosa de la seva fesomia em va sorpendre.
-Ba! ba! amb un nas com el vostre, sempre hi ha recursos. En aquest moment, Sperver cridà: -Companyons, ja sóc aquí! -Eh! Gedeon... Ja heu tornat? Maria Lagoutte trasbals
La meva existència al Nideck era molt monòtona; cada matí se sentia aquell aire melancòlic de la trompa de Sebalt, després venia una visita al comte, després el desdejuni, després les reflexions interminables de Sperver, sobre la Pesta Negra, els parloteigs sens treva de Maria Lagoutte, de mestre Tobies i de tota aquella nierada de servents, sense més distraccions que beure, jugar, fumar i dormir.
Aquesta nova m'hauria estat perfectament indiferent abans de la confidència de Maria Lagoutte, però aleshores, em va colpir. Hi havia lligams, fossin els que fossin, entre el senyor del Nideck i la vella; i d'aquests lligams, jo n'ignorava la naturalesa. Em calia, a qualsevol preu, de conèixer-los.
La seva dona, la digna Maria Lagoutte, que duia un vestit d'estofa florejada, amb la cara llarga i esgrogueïda com un cuiro antic de Còrdoba, jugava a cartes amb dos servents, greument asseguts en cadires de braços d'erecte respatller.
-Si fa no fa- digué Maria Lagoutte, que no apartava l'esguard de mi. Sperver se'n va adonar: -Us presento el meu fill nutrici: el Dr. Fritz, del Schwartz-Wald- digué altívolament. -Ah, tot canviar
Maria Lagoutte em va mirar alguns segons en silenci.
Amb els ulls oberts de bat a bat, jo diria que em trobava en aquella escena estranya, misteriosa, i mon pensament es transportava, no pas a gratscient, envers la Pesta Negra. Al capdavall vaig despertar-me d'aquesta contemplació interior, i vaig veure que Maria Lagoutte s'havia aixecat i es disposava a eixir.
-Hi trobaràs el nostre majordom, Tobies Offenloch, vell soldat del regiment de Nideck; havia fet la campanya de França a les ordres del comte. -Molt bé! -També veuràs la seva dona, una francesa, que es diu Maria Lagoutte, que es fa passar com a de bona família. -I per què no? -És clar; però, entre nosaltres, és, senzillament, una antiga cantinera dels exèrcits de Napoleó.
-El senyor doctor té raó- digué ella, -jo sóc del mateix tarannà; m'estimo més beure als àpats, i pendre una copa de cognac després. En el meu país les senyores prenen cognac; i és més distingit que no pas el kirsch! Amb prou feines acabava Maria Lagoutte aquestes explicacions, quan Sperver entreobrí la porta i em va fer senyal que el seguís.
Paraula Del Dia
Altres Mirant