United States or Vatican City ? Vote for the TOP Country of the Week !
I com que semblants protestes eren fetes amb veu prou alta per a que se n'enteressin bastants concurrents, alguns íntims del novel·lista, amics i companys del món literari, vàrem seguir-lo cap al foyer ben estranyats d'aquella exaltació en un home tan de món, tan distingit, tan correcte. -Però... què et passa? ¿què tens? varen replicar-li alguns. -Què és el que dius?
També féu cas omís don Eudald de les paraules que aquest acabava de pronunciar, i continuà: -La casa de Serra-Bruna és de les més antigues de la muntanya i porta el nom des de sa fundació. Ella s'ha distingit sempre per conservar ses antigues costums, i mai ha necessitat puntals de ningú.
-El senyor doctor té raó- digué ella, -jo sóc del mateix tarannà; m'estimo més beure als àpats, i pendre una copa de cognac després. En el meu país les senyores prenen cognac; i és més distingit que no pas el kirsch! Amb prou feines acabava Maria Lagoutte aquestes explicacions, quan Sperver entreobrí la porta i em va fer senyal que el seguís.
Fosquejava quan arribaren al mas: una gran casa de pagès amb porta adovellada, dues finestres ogivals i rellotge de sol. La cort de l'egua era a dintre, a peu pla, al costat de l'entrada, sota mateix de la cambra de l'amo, enfront de la cuina: estatge distingit, que la separava del proletariat de les bèsties d'engreix i de treball.
En Martínez va cortejar-me, m'omplí de deferències i delicadeses. Jo t'ho confesso: en Martínez m'era simpàtic; sentia una cosa que m'atreia cap a ell; era cavaller, distingit; no tenia fills; encara feia goig; la vida, al seu costat, potser m'hauria estat dolça; però un respecte, una por, un no sé què dir-te Paulina, i la gent, i el que pensar
Era un jove d'aire distingit i pagesívol, sapat i robust tant per naturalesa com per virtut d'exercicis gimnàstics continuats; de faccions més grandioses que boniques, un poc dures però regulars i banyades d'un tint de bonhomia que les feia atractívoles, contribuint-hi per molt una barbeta negra, moixina, verge de navaja, que li ombrejava boca i galtes.
Abans d'ahir, en les notes de societat, li deien el distingit sportman ... El distingit sportman , el distingit sportman ... el gran poca-vergonya! -Quina desgràcia hem tingut amb aquest noi! Hi penso més estones! -La nostra única alegria és la noia. Mira que n'és d'eixerida! Amb quatre dies ha après de vestir-se, de parlar, de viure com la filla d'un marquès.
Paraula Del Dia
Altres Mirant