United States or Tajikistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
El cavall s'avenia a romandre quiet a estones per tal que poguéssim mirar bé a dreta i esquerra i oir els noms del que vèiem. Però res més que els noms: tota explicació o descripció la tallava pel senzill procediment de posar-se a caminar.
La tia Paulina es va explicar. En Víctor ja va veure de primer moment que tot era inútil: ell coneixia Paulina, i no fóra cosa gens fàcil desviar la direcció impulsiva de la seva voluntat. Naturalment que a en Víctor se li escapava el riure a estones, i tenia de fer veritables esforços. Altres moments es mirava la seva tia amb uns ulls de pietat profundíssima, com si volgués dir: -Mare de Déu! Tot est
I va seguir caminant carrer de Dalt avall, fins a ser al Delma. Am Maria?... -Estones ha que t'esperava- crid
-Quatre hores han caigut estones ha!... I les veus es perdien en l'espai immens, com ofegades... Des de la porta de la cort, sols es veia aquella era, llarga... estesa... Després un buit enorme, una immensitat d'aire i cel, sospesos a plom, fins all
El ventre no sembla pas el mateix: abans era aplanat i flàccid; ara és turgent. La senyora Montoriol passa belles estones contemplant el prodigi davant del mirall de tres llunes. El seu marit, excepcionalment admès a una d'aquestes contemplacions, resta bocabadat. No ho hauria dit mai. En el seu magí s'opera una rara associació d'imatges. La confessa? No la confessa? Vol i dol.
Abans d'ahir, en les notes de societat, li deien el distingit sportman ... El distingit sportman , el distingit sportman ... el gran poca-vergonya! -Quina desgràcia hem tingut amb aquest noi! Hi penso més estones! -La nostra única alegria és la noia. Mira que n'és d'eixerida! Amb quatre dies ha après de vestir-se, de parlar, de viure com la filla d'un marquès.
Guim era un home petit, prim, que tenia una veu petita i parlava fent una cantarella dolça i amigable. Sos ulls es movien desficiosos o restaven llargues estones mirant el cel. Com el seu fill Joanín, va fer de pastor de petit petit. Als dotze anys, quan guardava el ramat d'En Blasi, una nit va veure com un ós li prenia una ovella.
Veu's aqui el mot que, com una avespa rondinaire, el perseguia sempre, de nit i de dia, fent-lo sotragar de cap a peus al bo del son, fent-li redreçar la carcanada al bo de la feina, per obligar-lo, malgrat ell, a sondar els espais amb la mirada, que se li perdia, per llargues estones, horitzons enllà. Fugir!... fugir!...
Tot sembla harmonitzat per una vida nova, menys En Quel, que feia uns quants dies estava tot cap baix. La Margarida havia perdut aquella alegria. No cantava mai, ni reia, ni responia tan sols. Passava estones llargues com ensunyada. Feia un posat de bajana! -Que no et trobes bé? Mira tot com floreix! -Prou! -Que no estàs contenta? -Prou! -I dôs, per què fas aquest posat? -Tinc son!
El pianista, un home de cara congestionada, bovina, de tant en tant girava els ulls, ja sense dissimulació, per a veure si els invitats s'aclarien. El baríton va atacar les primeres notes d'una barcarola napolitana, però la seva veu, a estones, gairebé es perdia entre el xivarri de les històries verdes i els crits de la histèrica a la pròxima alcova.
Paraula Del Dia
Altres Mirant