United States or Samoa ? Vote for the TOP Country of the Week !
Res més volia, i així li ho vaig fer avinent; però declarant que de cap manera me n'anava sense. Havia fet el determini d'endur-me'l, encara que hagués d'esperar-me tota la nit. Ella va ajuntar-se amb les altres. Vaig creure que anaven a donar-me el coixí, i tot estava llest. Però, ben al contrari, va passar la cosa més extraordinària. Les altres dues noies es posaren darrera aquella, i, totes tres, vinga fer broma, Déu sap per què; i varen donar-li una empenta cap a mi, i després, abans jo no m'adonés del que passava, pos
El vaig veure com descendia a l'aigua gentilment, xapotejar i mullar-se fins als ossos, i em vaig tenir el riure davant la cara de llàstima que feia. Després sí, que vaig riure durant una estona, fins que vaig donar-me compte que no n'hi havia per tant. Jo mateix ¿no estava dins una barca, tot sol i sense perxa, sense esperança, al caprici del corrent i potser prop d'un entrebanc?
Feia molt temps que jo no pensava en la Lluïseta. La veia de tant en tant, i lo d'aquell estiu estava esborrat per a sempre. La Lluïseta era, per a mi, una de tantes donzelles que hom coneix i procura estar-hi bé, com és natural. Però jo em feia creus en veure que aquella noia, aprofitant lo d'en Melrosada (que no tenia cap interès per ella), aprofitant les estravagàncies de la tia Paulina, recordava una cosa que, encara que la tia Paulina s'ho hagués imaginat, jo no vaig donar-me mai per al·ludit, i la Lluïseta ella mateixa demostr
No sé pas de qui sigui. -D'on la va treure, vostè? fou la següent pregunta. I a la seva veu hi havia una sospita que quasi insultava. -La vaig treure- responguí amb tota la calma i dignitat que vaig poder -del tren. El fet és que he comès una errada... No va donar-me temps d'acabar. Va dir-me secament que ell pensava el mateix, i féu sonar un xiulet.
-Ah! sempre dieu la mateixa cosa: féu la vella tot rient. -Què podries donar-me, que em refés? continu
-Donar-li la seva impulsió, fer-li servar el moviment. -Molt bé: ara els ho vaig a dir. Ho fem bé? -Sí, molt bé; però no s'aturin. -No és pas gaire difícil, sembla- diu l'Emília. -Em creia que costava més. -No: ja veuen que és ben senzill. No han de fer sinó mantenir la impulsió: vet aquí tot el que cal fer. -Entesos- fa la noia. ¿Voldrien donar-me el meu xal vermell, si els plaus?
Harris: -Mai no he estat tan sorprès sentint que me n'anava sense donar-me compte de res. He pensat en la fi del món. Harris encara es creu que nosaltres havíem preparat aquesta sorpresa per endavant: una suposició ben injusta i de les més innocents. Ja ho va dir el poeta: ¿Qui pot lliurar-se'n, de la calúmnia? Quina veritat més gran!
Així, quan semblen no preocupar-se l'un de l'altre, s'aproximen, i, al trobar-se junts, ella, enrogida, dissimuladament s'aparta, i ell, com entontit, fa el mateix. A les envistes de la casa es dirigeix ell a ella, en un moment en què ha quedat a rerassaga: -Escolti, Montserrat: ¿voldria donar-me un cabell? -I és cert, que el necessita? ¿Per a lligar un ramellet, potser?
M'havia semblat quelcom d'humorístic l'anar a veure aquell tabalot, aquell tocaboires esperitat, però, tot pujant el rost, em venia una mena de tristesa. Fàcilment me n'hauria entornat. Em recordo que, per donar-me coratge i alegria, vaig cantussejar un parell de motius del Till EulensPiegel .
Paraula Del Dia
Altres Mirant