United States or Equatorial Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !


¿Saps que et trobo filòsop i poeta com cap dia? féu Mossèn Joan somrient al sentir els esclats del seu nebot. -No gastis pas tants embuts: digues que n'estàs enamorat i... llestos. -És que val molt, aquesta minyona! insistí el jove com si l'altre li digués lo contrari -però, sobretot, val per son cor senzill i noble... ¡Quina diferència del seu pare!

Fou un mètode tan senzill com ben imaginat, que va fer-se famós després, quan es tract

-És ben senzill: la calaixera de casa la teva tia la posarem a la nursery ; la tauleta groga pot anar a la galeria; l'armari blanc de la galeria a la cambra de la dida; els prestatges de la cambra de la dida al dormitori de les minyones; els prestatges del dormitori de les minyones al recambró del dormitori dels nens; les maletes del recambró del dormitori dels nens... -Prou! m'hi perdo.

Un dia n'hi va venir una als ulls que li va fer l'efecte d'una revel·lació. Era un senzill cantar, concebut en aquests termes: A casa hi tinc un balcó que un monarca envejaria... hi ha tres olles amb marduix, cinc testos amb clavellines. Oh, bon Déu, senyor!

-Es molt senzill: això , s'ha de pegar falconada a la bossa de missenyor, perquè... ja se sap que no es fa pas xocolata sense cacau, i quan convé... Doncs, vegi lo que hi ha que fer. La gallardia del Cerd

Per primera vegada, des de que el Rector n'eixí per al cementiri, posava en Montbrió els peus en aquella estància, tan saturada de l'esperit senzill i bondadós del sant home. ¡Quina impressió més fonda rebé a l'entreobrir la porta!

-Hâan molta raó- es deia: -avui dia ja no es fan cobletes tan boniques: Roseta, cos lleuger dóna'm el teu cor o, si no, em moriré! Que n'és de senzill! que n'és de natural! Dóna'm el teu cor o, si no, em moriré! Això, fa per a mi! això, és poesia! Diu coses pregones en un llenguatge innocent. I la música!

Serra-Bruna, 1 d'octubre de 1868. Avui he estat al poble i he notat cert enrenou que m'ha sorprès. He vist fesomies noves i he sorprès mirades que relluïen amb expressions de malícia. ¡Aquest poble, abans tan pacífic i senzill, com és desconegut! He visitat a mossèn Joan. Pobre home! Si el veiessis, el trobaries envellit de deu anys.

Un home tan raonable, un home que s'havia enginyat tan per a romandre tranquil tota la vida, un home que veia les coses de tan lluny, que s'havia proveït de vi tan bo, amb prudència, i que semblava no tenir cosa a témer, del cel ni de la terra... ¡i l'esperit d'un senzill infant, d'una noieta sense astúcia ni malícia, vet aquí a què l'havia reduit!

N'Antoni Bauzà, en rigor, no s'ha embrancat sinó en un sol assumpte, no ha pintat -més ben dit, no pinta- sinó un sol cuadro. El tema és senzill i grandiós: Un camp de blat.