United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un esverament estrany va fer-se mestre de tothom, i al record del crim comès pel presidari, va començar a acoblar un temor incert de mals desconeguts. ¿Qui sap quines arts en duia apreses, del presidi? I ¿qui sap quin servei en faria, d'aquelles males arts, ara que era coneixedor de les de la bruixeria?... Per això tothom s'apartava d'ell com d'un empestat i les mosses en fugien com del dimoni.

-Doncs, si hi va sempre el mateix dia, pot ésser una cosa diferent de les que penseu vosaltres. Qui sap si aquest minyó ha comès un delicte i, mentre li segueixen causa, ha de presentar-se al Jutjat un cop cada mes!... No fóra res d'estrany. Mireu, fem una cosa: jo, per la meva banda, escriuré al secretari del Jutjat, que és amic, i, si hi ha res, m'ho dirà; vos, mentrestant, feu-lo seguir: això us costar

A presidi, hi havia conegut, en Biel, un minyó de pocs anys, víctima, com ell, d'una mala hora. La feta que l'havia dut a presidi era un furt sacríleg, comès en companyia de dos amics, estudiants, com ell, de capellà, i encarregats, amb ell, de la guarda de la Seu del poble on estudiaven.

No pas de qui sigui. -D'on la va treure, vostè? fou la següent pregunta. I a la seva veu hi havia una sospita que quasi insultava. -La vaig treure- responguí amb tota la calma i dignitat que vaig poder -del tren. El fet és que he comès una errada... No va donar-me temps d'acabar. Va dir-me secament que ell pensava el mateix, i féu sonar un xiulet.

Colpit d'horror, vaig devallar per aquelles alterositats i vaig posar-me a córrer cap al castell, traspostat com si hagués comès un crim!... Pel que fa al senyor del Nideck i a la vella, ja no els veia més per la plana. Jo dava tombs a l'entorn del Nideck sense poder retrobar l'eixida per on havia sortit.

Tot això se sent ensopegant amb les cadires, corrent de l'un cantó a l'altre, plorant el xicot que vol anar al terrat, i anant-se'n la pentinadora corrents i arreconada, com si hagués comès un crímen, per no trobar-se amb la ferrenya cara del senyor Pere, que li diu que totes són unes bandarres i unes encobridores. De repent truquen.

Tota erta i insignificant, va avisar els veïns, el jutge, el rector. Els diners havien desaparegut. La Quitèria no havia vist res, no sabia res, no sospitava res. Algú va dir, tot seguit, que era ella qui havia comès el crim. El jutge va registrar el recambró de la Quitèria, i després tot el casal, i la féu detenir sense gaire fonament precís.

¿Així doncs, aquest casament sempre havia estat feliç? -Feliç! era una benedicció per a tothom. Vaig callar. El comte no havia comès, no havia pogut cometre un crim.