United States or Uruguay ? Vote for the TOP Country of the Week !


En honor de la veritat cal afegir que llevat d'aquelles coses que representaven un gasto, no és que li manqués res al senyor Rector de Vall de Pedres, que era cuidat, apedaçat, espolsat i portat com una ampolla per sa majordona.

Allò feia venir ganes de cantar, i en Busqueta entonava, amb veu nasal, tot fent l'ullet, una cançó grotesca d'un rector i una majordona. Els gossos s'eixorivien. Havia arribat l'hora de fer el nostre retorn. Com que ja no teníem la pressa de l'anada, seguíem la cresta de la serra per un viarany de traginers més pla i apressat que el millor camí ral.

-Sens pecat fou concebuda- va respondre la vella majordona que sortí bo i fent mitja. -El senyor Rector? va dir tot decidit en Fitora. -Prou... prou... qui diré que'l demana? va fer la majordona tota astorada de veure acoblats en l'entrada, aquell estol de captaires que mai anaven a missa. -La colla de l'art- feu tímidament la Monja tota plorosa.

La Lluïseta la deixava dir i es vestia tranquilament, encara que la molestava una mica aquella presència de la tia Paulina, i moltes vegades no podia aguantar les impertinències del seu cervell de majordona.

La majordona semblava desesperar-se al sentir-se tan maltractada: s'estirava els cabells i picava de peus com una ximple.

Doncs aquí teniu la figura de la majordona. Allò, en veritat, no era figura: no era més que un croquis, però un croquis fracassat i abandonat, com si son autor s'hagués adonat de què no reeixia. Mostrava son cap de cigró, son nas de píndola xafada i sos ulls com fets amb el mànec del boixet.