United States or Germany ? Vote for the TOP Country of the Week !


Malgrat la gelor, tota la seva còrpora estava amarada, i l'ardentor que li cremava els dintres s'escampava al seu voltant en lleu fumerola, semblant a la d'un matxo de càrrega després de llegües i més llegües de camí al cor de l'hivern.

NERISSA Ens pendran per homes? PORCIA Fuig! Quina pregunta si la sentís un alegre maliciós! Anem! Te faré saber tot el meu plan una volta siguem en mon cotxe que'ns espera defòra el parc. Apressemnos que avui ens toca fer vint llegües. Entren Lancelot y Jèssica LANCELOT No hi ha dubte, no; perque mireu, dels pecats dels pares els fills ne van geperuts; y es per això que jo tremolo per vós.

El taverner m'observava. -Ah! ah! va fer. -Us mireu Brisach! És la meva terra. ¡Els francesos van cremar la ciutat, els canalles! Vaig davallar del banc i vaig preguntar: -Sou de Brisach? -No; sóc de Mulhausen, a unes quantes llegües d'allí. Un país de primera: a les bones anyades hi beuen el vi a dos kreutzer el litre. -Què hi ha molt d'aquí a allà? -Unes cent llegües.

-Senyor- digué Christel: -dinareu aquí? -No cal dir-ho. -, ¿ja saps, Orchel, què cosa plau al senyor Kobus? -, estigues tranquil: justament hem enfornat aquest mati. -Aleshores seguem. ¿Esteu afadigat, senyor Kobus? Voleu canviar de calçat? posar-vos els meus esclops? -No sigueu plaga, Christel: he fet les dues llegües curtes sense adonar-me'n. -Vaja, val més així.

I, quant a la resta, quant a l'arribada de Iòsef Almani, de Bockel i d'Andrés, venint de quinze llegües lluny, per a fer música a les noces de llur amic Kobus; quant al festí, ordenat per la vella Katel segons totes les regles de l'art, amb el concurs de la cuinera del Bou Roig, quant a la gràcia ingènua de Súzel, a la joia de Fritz, a la dignitat de Hâan i de Schoultz, sos minyons d'honor, a la bella al·locució del senyor pastor Diemer, al gran ball que el vell rabí David obrí ell mateix amb Súzel en mig dels aplaudiments universals; quant a l'entusiasme de Iòsef, tocant el violí d'una manera tan extraordinària que la meitat d'Huneburg romangué a la plaça de les Acàcies per a sentir-lo, fins a les dues del matí, quant a tot això, fóra una història tan llarga com la primera.

Aquests hòmens de parlen del poble com si ells n'estessin a cent llegües. Si venen vi, hi tiren aigua; si acanen tela, l'estiren tant com poden; si venen carbó, hi barregen pedres; si pesen, ho fan amb balances desiguals; mes no tinguin por que deixin de queixar-se mai de la immoralitat i de la mala fe del temps present.