United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


A la plaça del Mercat s'hi són aplegades, entorn d'una gran foguera, les tropes dels barons. Mengen i beuen a desdir, bramen cançons bàquiques, juguen i es barallen, mentre la nit avança. L'abrandament del foc estén estranyes ombres sobre el munt d'armes apilades i les salvatgines siluetes dels soldats.

Quan ell arriba a l'hostal on, a la claror tot just insinuada del llum de petroli que es perd entre el fum del tabac andorrà, es bescanvien somortes paraules distanciades -en la màxima expansió dels homes que beuen ollades de vi calent-, la salutació que li fan és de callar del tot.

Aquests pobles són els tinis, que tenen fama de ser els més experts a combatre, sobretot de nit. Quan són prop, Seutes ordena que entri Xenofont amb els dos que ell triï. En ser dins, comencen per saludar-se i seguint la costum de Tràcia, beuen plegats uns quants corns de vi. Amb Seutes hi havia també Medòsades, que era per tot arreu el seu embaixador.

En tant, els acullen com a hostes, i inviten a més a més d'ells, tots els altres que semblava més just. Llavors, després d'haver immolat uns quants bous de captura i altres víctimes, serveixen un banquet abundós: sopen recolzats damunt llits de fullatge, i beuen en copes de banya, de les que es trobaven al país.

El taverner m'observava. -Ah! ah! va fer. -Us mireu Brisach! És la meva terra. ¡Els francesos van cremar la ciutat, els canalles! Vaig davallar del banc i vaig preguntar: -Sou de Brisach? -No; sóc de Mulhausen, a unes quantes llegües d'allí. Un país de primera: a les bones anyades hi beuen el vi a dos kreutzer el litre. -Què hi ha molt d'aquí a allà? -Unes cent llegües.