United States or Djibouti ? Vote for the TOP Country of the Week !


Primerament, les botes et deuen fer mal: quan un hom ha galopat vuit hores seguides és bo de canviar de calçat; aquest és el meu principi. Vejam seu, posa la bota entre les meves cames... ... ja la tinc... Ja en tenim una!... Anem per l'altra... Això és!... Colga els peus en aquests esclops, treu-te les calces i tira't aquest abric a l'espatlla. Molt !

Aviat deduí que els cops secs eren originats per la caiguda d'un parell de sabates. La trepidació del sostre feia suposar que es tractava d'un greu calçat baronívol.

El dormir era escàs, i els peus sagnaven, perquè les soles del calçat -venut per grans proveïdors milionaris- eren de cartró, esmicoladisses. Però els rius eren bells, sota les immenses cabelleres de les plantes arrapissadores que penjaven dels arbres. I la lluna s'alçava superba i plena damunt la nit plena de fantàstiques lluïssors.

Una volta provada no calia pas repetir-la cop i recop; i, per altra part, com que no m'havia calçat les botes per por de fer soroll, els peus se m'enfredoraven sobre l'enrajolat.

-Senyor- digué Christel: -dinareu aquí? -No cal dir-ho. -, ¿ja saps, Orchel, què cosa plau al senyor Kobus? -, estigues tranquil: justament hem enfornat aquest mati. -Aleshores seguem. ¿Esteu afadigat, senyor Kobus? Voleu canviar de calçat? posar-vos els meus esclops? -No sigueu plaga, Christel: he fet les dues llegües curtes sense adonar-me'n. -Vaja, val més així.

No he conegut mai cap salvatgina en qui la llei d'adaptació al medi s'hagués complert tan absolutament com amb en Carxofa. La seva pell resseca i torrada, el seu vestit de vellut descolorit, la fusta dels rems i de la barcota, i el fang del seu calçat, eren d'un mateix to indefinible de cosa calcigada pel sol i destenyida per l'aigua.

Una d'elles esdevingué en una botiga de la Tapineria. Mare i filla hi eren per a comprar unes sabatetes a Lalí. El dependent s'entossudia en fer-li acceptar un calçat evidentment desmesurat. -Ha d'ésser un parell més petit- li advertia la mare. A la fi, bo-i-rondinant, el dependent abast

Gairebé mai esguarda els ulls de la interlocutora: més aviat li observa els peus per valorar el calçat que hi porta, o les mans per mor dels anells o el pentinat per tal de descobrir secrets de perruqueria. En sortir d'una visita pot fer l'inventari de tots els mobles que hi ha vist, descrivint-los i taxant-los amb una minuciositat absolutament tècnica.