United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquest darrer apartat és una mostra de la brillant oratòria d'en Xacó, que solia resumir la parola de les Xanguetes i treure'n la sentència moral. ¡Llàstima que no es pugui donar tan fàcilment una mostra de la veu enrogallada i de les maneres aristocràtiques del taverner!

-Per exemple: ara a sopar i foris, com si no hi hagués ningú al meu voltant, com si fos al mig d'un desert. Què ànimes, ni què esperits! No creure en altre esperit que en el del vi del porró, que és un esperit generós i sense trampa... si el taverner no l'ha desmoralitzat. Però... fora! ...no pensar-hi tampoc amb el mala pua del taverner. Dir home és dir malvestat.

En Retort se l'escoltava com a un savi de Grècia, admirant- lo tant més com menys l'entenia; però ni en Retort ni ningú es divertia amb les gràcies del taverner, que se les havia de riure sol en mig de les cares macilentes dels seus oïdors. Més agradosa era la vèrbola de les Xanguetes.

El taverner m'observava. -Ah! ah! va fer. -Us mireu Brisach! És la meva terra. ¡Els francesos van cremar la ciutat, els canalles! Vaig davallar del banc i vaig preguntar: -Sou de Brisach? -No; sóc de Mulhausen, a unes quantes llegües d'allí. Un país de primera: a les bones anyades hi beuen el vi a dos kreutzer el litre. -Què hi ha molt d'aquí a allà? -Unes cent llegües.

-, Huck: jo no vaig dir-ne res, d'aquell taverner. Ja sabeu que la seva taverna anava com una seda el dissabte, que és quan vaig anar a la forada. No us recordeu que havíeu de vigilar-la aquella nit? -Oh! ! És que sembla que hagi passat un any! Fou la mateixa nit que vaig seguir Joe l'Indi fins al tros de la vídua. -Vau seguir-lo? -.