United States or Tunisia ? Vote for the TOP Country of the Week !


El marit d'Elisa, home pràctic i de gran rectitud moral, procur

La vida errívola havia obstruit dins ella el seny moral, i àdhuc n'havia esborrat el caràcter humà; però així i tot, res, res del món no ens donava el dret d'exercir damunt ella el despotisme de l'home damunt la bèstia.

Aquesta ocultació li semblava profundament salutífera. Per la seva virtut, evitava que la imaginació naturalment pròdiga de Rosa, sa muller i de Natàlia, sa filla, s'engegués per viaranys perillosos. De més a més, el seu posat d'home poc sortós li servia per inculcar al fill una moral austera i per a repel·lir amb energia les seves peticions pecuniàries. Avui no tenia forces per a fingir.

SIR ANDREU Magnific! No hi ha res com això pera riure. Ara, vinga la cançó. SIR TOBIAS Vinga. Aquí va un ral; cantans una cançó. SIR ANDREU Veten-aquí un altre. Si un cavaller dóna un... JUTGLAR Voleu una cançó d'amor o una cançó moral? SIR TOBIAS Una cançó d'amor, una cançó d'amor! SIR ANDREU , , d'amor; tant se men dóna de la moral an-e mi.

És versemblant que procuri retirar-se una mica de casa nostra per motius d' higiene com deia ell per mantenir la moral de la família. Ara que em vaga per pensar en aquestes coses trobo que raó. Jo, en el seu cas, faria el mateix. -Vaja, doncs: tu i ell fileu massa prim. Per naps o per cols jo em passo la vida sense rebre més visites que les dels teus parents... i ja saps per què...

-Jo atacs a la moral!-exclam

Era evidentment una malaltia moral; per a combatre-la hauria calgut d'ascendir fins a la seva primera causa, i aquesta causa es perdia sens dubte en el llunyedar de l'existència. Tots aquests pensaments m'agitaven. La narració del vell picador, ben lluny d'inspirar-me confiança, m'havia abatut: trista disposició per a assolir un èxit!

Però semblava com si ara comencés a adonar-se massa de sa inferioritat moral i s'iniciés en son cor un partit d'enveja, al veure que altre, sense les seves riqueses, títols ni significació, obtenia èxits que ell no havia lograt mai.

Aquest el contemplava embadalit de goig, atent sempre a conjecturar per ses espontaneïtats l'estat de l'obra moral que amb tants afanys havia fonamentat. De moment pogué apreciar en ell major seguretat de criteri, més maduresa de conviccions i, sobretot, major cabal d'idees pròpies, que expressava amb una tal superabundància de fantasia, que al bon home li posava pell de gallina.

La pintura moral del Cerd