United States or Jordan ? Vote for the TOP Country of the Week !


En una casa on hi ha un malalt de cuidado, arriba un moment en què tots els veïns hi entervenen, i cada u d'ells la sort de saber el remei infalible que pot curar el pobre que se'n va a l'altre món. Plenes estan, les cases, de gent curiosa i manifassera que, després de passar el temps tafanejant la vida de l'un i de l'altre, ni sisquera es pot lograr que el deixin morir en pau.

Ara si que és ben meva! Però això és obra del cel; que ell en rebi, doncs, les mercès. Quan se n'anava deia: «Que no deixin un instant an aquest bon home». Bon home! No Malvolí, ni el titol del meu càrrec; sinó, bon home! Lo cert és ,que tot concorda admirablement. No cal tenir ni un gra d'escrupol, ni un escrupol d'escrupol; ni un obstacle, ni una sola circumstancia inversemblable o dubtosa.

Travessen el fossat, posen les armes i fan cridar per l'herald que després de dinar els soldats surtin amb les armes, però que deixin darrera l'atrinxerament la turba i els captius. Dels altres surt tothom, llevat de Neó: perquè sembla més aventatjós de deixar-lo a la custòdia dels qui resten al campament.

-Però ja no series la mestressa. -Oh Déu meu, mestressa de fer-ho tot, de vigilar-ho tot, de conservar-ho tot! Ah, tant de , tant de que ens vingui una mestressa jove, bona i treballadora, que m'alleugi de tot això, i seré ben feliça, mentre em deixin gronxar les criaturetes. -De manera que no te n'enutjaries, de bo de bo? -Al contrari!

-Evidentment- respongué el vell. -Prenguin-ne tanta com vulguin, i deixin la que els sobri. George: -Tantes gràcies! On la teniu? El guarda de la resclosa: -Sempre és al mateix lloc, jove. Darrera de V., justament. El guarda de la resclosa: -Santa Llúcia li servi la vista, doncs! On els ulls? El guarda de la resclosa: -Segurament que no.

-Ja hi som! això és pitjor que un concert!... Mira Remei, si consegueixes que'm deixin en pau amb Mossen Fèlix et faré un poema!... També podr

Tapin el retrat de Voltaire, deixin només que se li vegi el nas i tothom dirà: aquí sota hi ha un geni i un incrèdul fosos en un sol home. Ara potser vostès preguntaran: -I tot això, a què treu nas? -Treu nas a nas. ¿Què es pensen que en UN TROS DE PAPER sols hem de parlar de ximpleses? Oh, ca! Ara és el bon temps, ara!

La senyora X., que, com he dit, era dona molt raonable, respongué: -El millor que pots fer és que et deixin una clau de la casa. Jo jauré amb Dolly, i així no em faràs nosa a qualsevol hora que retornis. -Em sembla molt l'acudit, car hauria sentit amb tot el cor de fer-te nosa. Entraré a poc a poc, i em ficaré al llit sense moure soroll.

Marit i muller s'estaven asseguts, en sengles cadires de braços, fent la digestió. Quan la cambrera finí de desparar la taula, ella digué: -No t'has adonat, Jordi, de la retirada dels Garriga? -Prou. -Ja no ens visiten ni un cop al mes. Mira que jo insisteixo perquè deixin sortir les seves noies amb la nostra, com abans... No ho puc aconseguir.