United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una lliura de carn, presa d'un home, no es pas estimable ni profitosa com una lliura de carn de moltó, de bou, o de cabra. Ho repeteixo, es pera guanyarme la seva bona voluntat que li faig aquest favor. Si ho acepta, ! Sinó, adéu! Però, per pietat, no m'insulteu fins en les meves bondats. ANTONI , Shylock, firmaré'l document.

Els actuals propietaris deuen ésser figuerencs, gent de vila, uns senyors ociosos, que quasi tots són jugadors... i els jugadors, en temps de sort revessa, prenen diner a qualsevol preu... i diner car és de mal pagar, i els rèdits engreixen el deute, i passa allò de la rondalla: del cigronet a la gallineta, de la gallineta al porcell, del porcell al bou, del bou a la noia. Qui juga no dorm.

Com que aquell mateix dia les víctimes no havien estat favorables, Xenofont pren un bou de carro -perquè no hi havia altres víctimes- el degolla, i corre en ajut dels grecs amb tots els soldats que no arribaven als trenta anys. Recullen les restes de la tropa, i tornen al campament.

La Frentzel, de l'hostal del Bou Roig, després d'haver desembarasat la taula, arrib

Si hom ho pensa, cal dir que poques bicicletes són el que diuen llurs anuncis. Tan sols en un anunci recordo haver vist demostrant esforç el que la muntava: és veritat que era perseguit per un bou.

He anat a sardinals, una mena d'alambrada de fil tenyit on el peix s'empresona com els pobres soldats; a palangra; al bou; a gambinejar, què jo! Poc podeu pensar el què són les muletes, ni caure de clatell quan un rem o un escàlam o un estrop falla; quines rialles a la barca i quin dolor i quina vergonya!

-Què passa, company? -Això ha estat un cop de sabre en honor de la senyoreta Grédel, la cuinera del Bou Roig. -Ah! -! Un cop de punta a fons i sense parada; ja era massa tard. -I on ha tocat? -Una mica a sota del testó dret. Schoultz allarg

I tot d'un cop, sense saber de qui ve l'ordre, els soldats porten pedres i aixequen un gran claper. Hi posen una munió de cuiros de bou, de bastons i d'escuts de vímet, presos a punta de llança: el guia mateix trosseja els escuts i excita els altres a fer-ho. Després d'això, els grecs acomiaden aquest guia, donant-li del comú un cavall, una copa d'argent, un agenç persa i deu darics.

No incloesc en el mot de pessebristes aquells que, amb totes les regles de la pintura i la perspectiva del dibuix i de l'òptica, guarneixen un ben combinat i hermós paisatge, a on lo que menos hi destaca és el tradicional i deliciós portal de Betlem, amb el Niñu , el bou i la somera. No. Aquests són pessebristes degenerats, indignes de merèixer tan candorós nom.

Deixàrem la barca al pont per visitar Streatley, i dinàrem a El Bou , amb la més gran satisfacció de Montmorency.