United States or Belgium ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Vejam, informa'm un poc de les teves atribucions: que sàpiga ben bé quina mena de personatge és el meu marit. -Doncs, mira: jo, com a degà, presideixo la Junta Directiva; sóc el representant del Col·legi en tots els actes i contractes; en la festa anyal sec en lloc preferent... -Bé, totes aquestes funcions són massa ensopides: caldr
La família Serra-Bruna li devia verdaders serveis, ja que ell era qui havia ensenyat no sols les primeres lletres a les nenes, sinó tots els coneixements literaris que tenien a l'ingressar al col·legi de Vich, que eren pocs menys dels que posseïa ell mateix.
Per això els seus vuit semestres de col·legi, durant quatre anys, abracen potser massa, a menys que es vulgui fer d'ell un mestre. No és pas sportman , la qual cosa és llastimosa, car podria ser-ho, i molt apte.
Ara veuran en què consistia la seva admiració. Quan jo anava al col·legi dels Jesuïtes, vaig fer uns versos en castell
La vida de col·legi li omplí els primers anys d'una manera idíl·lica. Anava a unes monges de la Sagrada Família, que tenien un convent amb un gran jardí, no gaire lluny de casa seva i al bell mig de la Riera de Sant Joan. De bon matí ja la despertaven les campanes de Santa Marta, de Sant Just, de Sant Sever, del Pi, de Santa Maria i de la Catedral.
La llengua alemanya jo no l'entenc: malgrat haver-la apresa en el col·legi, no en recordava ni un traïdor mot dos anys després de sortir-ne. En el moment que dic, no vaig deixar de veure la meva ignorància i vaig practicar una estratagema que tinc per genial. Vaig començar de fixar-me en els dos joves alemanys, no traient-los mai la vista de sobre.
El que ella estimava més que tot era el jardí del col·legi; perquè el seu pis era tan menut i amb tan poca llum, que allò de trobar-se entre arbres grans i de debò, i trepitjar la sorra, li feia perdre el seny.
No cal insistir massa sobre aquest punt! Esdevindríem melangiosos. Hi havia al nostre col·legi un condeixeble que nosaltres anomenàvem «Sandford i Merton». El seu nom veritable era Stiwings. Quin xicot més extraordinari! Jo estic que veritablement li agradava treballar. S'havia exposat moltes vegades a seriosos perills pel seu costum d'asseure's al llit i llegir grec.
-Però ¡que és estrany, amb la intimitat que tens amb els Buxareu, que no ho sabessis! S'ha de dir una cosa: el novi no és conegut de la casa. És company meu de col·legi: en R... No el coneixes?... Jo vaig respondre negativament: no el coneixia ni n'havia sentit parlar mai. El meu amic continuà: -Sí, és cosa d'aquesta tardor. I bé, ¿què em dius? Perquè a tu t'havia interessat molt, la Lluïseta.
En Martí, home sempre esplèndid amb els humils, va enutjar-se en lloc d'agrair la gentilesa del seu amic de col·legi i gorgol