United States or Algeria ? Vote for the TOP Country of the Week !
SEBASTIÀ Te prego que'm deixis, grec estupid. Aquí tens això pera tu, però si no ten vas, te juro que't pagaré ab altra moneda que no t'agradar
Els soldats els escolten amb alegria. Immediatament un dels arcadians s'aixeca per dir mal de Xenofont: Seutes era present: volia saber què en sortiria, i estava a tret de la veu, amb un intèrpret, a més a més que ell entenia gairebé tot el que es deia en grec. L'arcadi
Ja era cap a l'hora que la plaça és plena, i ja s'éra vora l'indret on es feia compte de desenganxar, quan de sobte Patègias, senyor persa, un dels fidels de Cirus, apareix corrent a galop desfet, amb el cavall tot suat, i crida tot d'una a tothom que ensopega en llengua bàrbara i en grec, que el rei avença amb un exèrcit nombrós, aparellat com per una batalla. Llavors hi hagué un gran batibull: els grecs i tothom pensen de seguida que el rei els caur
Tal era la situació dels arcadians. Mentrestant Quirísof, marxant a la segura per la vora del mar, arriba al port de Calpe. Xenofont, per la seva banda, travessa l'interior del país: i la seva cavalleria, destacada endavant de l'exèrcit, topa amb uns vells que per allí anaven. Duts a la presència de Xenofont, aquest els pregunta si per ventura han sentit parlar d'un altre exèrcit grec.
Xenofont aleshores diu: -Considera, doncs, si hem de marxar de nit, si el costum grec no val més; perquè de dia, en les marxes va al cap l'arma que convé més cada vegada a la natura del terreny: hoplites, peltastes o cavalleria; però, de nits, el costum grec és que vagin al cap les tropes més pesades.
Quan un soldat de l'exèrcit grec, Xenofont d'Atenes, en veure'l pica al seu encontre i li pregunta si té cap ordre a donar. Cirus s'atura, i li mana de dir a tothom que els sacrificis han estat bons i les víctimes bones. Això dit, sent una remor que corre a través de les files, i pregunta quina remor és. Xenofont diu, que és el mot d'ordre que passa ja per segona vegada.
-Sí senyor, tot sol- respongué no pas sense alguna vanitat. -El llatí i el grec; amb velles gramàtiques n'he tingut prou.
No cal insistir massa sobre aquest punt! Esdevindríem melangiosos. Hi havia al nostre col·legi un condeixeble que nosaltres anomenàvem «Sandford i Merton». El seu nom veritable era Stiwings. Quin xicot més extraordinari! Jo estic que veritablement li agradava treballar. S'havia exposat moltes vegades a seriosos perills pel seu costum d'asseure's al llit i llegir grec.
Llavors un gran crit munta de l'exèrcit grec, que exhorta els seus, i un gran crit de les tropes de Tissafernes, que exhorten els llurs. Xenofont, galopant, al llarg, els anima des del cavall: -Soldats, penseu que ara lluiteu per reveure Grècia, els vostres infants, les vostres mullers: una mica més d'esforç, i fem la resta del camí sense combat.
Però si teníem intenció d'imposar-los per les armes la pena del que ens han fet, i d'ara endavant fer-los la guerra en tot i per tot, tenim, amb l'ajuda dels déus, moltes i belles esperances de salut. En el mateix moment que Xenofont deia aquestes paraules, un grec esternuda: i en sentir-ho els soldats, tots d'un sol moviment s'inclinen davant del déu.