United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Bé ho veig prou! -La Rosalia tot just fa cinc dies que's lleva, no cal pensar amb ella. -Bé ho veig prou! -Anem tu i jo a veure amb el nen el senyor metge, que hi dongui un cop de mà. -Anem-hi, digué resolt en Tòfol tot mirant els clamàstecs fumats, enlairadors d'una olla de aram damunt d'unes brases de pi mig enceses, que escalfaven un gat arropit i dormilega.
Ara anava a l'església; et fa por venir fins allí? -Por? Calla! tens una llengua com una cua de porc; por, jo? Au, anem-hi! ¡I entre les runes i les flames, la misèria i la desolació, avançaren joves i radiants, com la imatge de la vida triomfal damunt el camp sembrat per la mort! La porta de l'església abandonada va grinyolar llastimosament.
Audaces fortuna juvat! exclama, tot satisfet d'haver recordat la sentència llatina. Don Gaspar frueix la passejada i les meditacions perquè ja és hora de dinar i se'n va cap a la dispesa. Després de dinar es pregunta: -Hi aniràs? No hi aniràs? Bah! anem-hi! Amb quina cara et rebran? Audaces fortuna juvat! torna a dir, més engrescat encara. Feia dos mesos que no havia estat a casa els Buxareu.
-És molt a prop: oi? -Cinc milles. Chor general: -Anem-hi, a Titisee! George va fer el descobriment de la diferència entre la teoria i la pràctica el mateix primer dia de les nostres excursions. Digué: -Jo creia que el programa era de pujar les costes en tren i baixar-les en bicicleta. Aleshores ell anava a la bicicleta, una mica endarrerit, i Harris i jo al tàndem.
Agafa aquests diners i esborra l'Andreu de la llista dels que no poden estar malalts perquè no paguen! Anem-hi, Andreu! -Anem!
-Ocells, senyor. -Sí, en aquest bosc hi havia ocells. I què més? Els ocells havien acabat amb les nostres idees, semblava. -Apa, anem-hi. ¿Com se'n diu, d'aquestes bèsties, amb cues llargues, que s'enfilen pels arbres'? Ens quedàrem pensant una estona, i un va dir: -Gats. Altra errada. El poeta res no havia dit de gats. «-Esquirols», volia, el mestre, que diguéssim.
Feia tres hores que havien deixat el riu; la cabana d'en Negre, la font de la Teula, l'ermita de Núria, tot era llunyà. -Mare! Allí hi ha una congesta! -Anem-hi!
-Apa, anem-hi! interromp l'amo, afadigat, sufocat de calor i amb desig d'acabar la volta. -Sí, sí; però... voto a!... ¿No ha sentit el que ha dit, aquest, sobre la nostra llet? -Ah! No en facis cas. Hi ha un tramvia que ve per la cantonada i ens trepitjaria. -Sí, que en vull fer cas. Tinc el meu orgull. Aquest ha demanat el preu del midó, i ara ho sabrà. Val vint vegades més...
-Malvinatge! Jo també vinc. -Jo també. -Un noi de cinc anys? Anem. -Una pobra criatura? Anem-hi tots. Allò era un contínuo pel camí. Arriba la gent a ca la ciutat, tota esparverada, tota plorosa, tota irritada, tota baladrejant. Pregunta pel noi, i els diuen que no n'han vist cap. Pregunten pel burot, i responen que no en saben res. -Com, no en saben res? El Diari ho porta. -Ah! No ho saben?
-Anem-hi, doncs- exclam
Paraula Del Dia
Altres Mirant