United States or Panama ? Vote for the TOP Country of the Week !


Paraula ençà, paraula enllà, us l'hai referida tal com va contarme-la s'avi Jeremies d'Arraval, que es un homo de , que passa ets rosaris cada dia i mastega més parenostres que tu i tots ets teus parents. Mentrestant la nuvolada s'era abatuda cap a l'horitzó de mar, i la lluna, vas de llum puríssim, resplendia en un cel immaculat. Tots ens abocàrem al marge per guaitar-la.

Lo que és a l'estiu no deixava cap dia d'anar a passar l'estona a casa seva. S'hi estava . M'asseia en el fresc pedrís del pati, a l'ombra dels pàmpols, i ja, fumant un cigarret, m'endormiscava amb les cançons del jai, ja parlava amb ell de les coses de la mar tot guaitant-me-la per la portalada, sempre oberta. La mar! Jo n'estava enamorat. Ell no; i amb tot i això se l'estimava com un marit se pot estimar una dona de males entranyes, que li ha ocasionat molts de disgustos, però que al cap i a la fi no deixa d'haver-se-li arrelat a l'ànima. No en deia mai . -Sa mar! Mal foc que l'assecu.! Ès maleïda, sa mar. I li sobraven motius per a odiar-la, perquè li havia robat un fill, un fill únic, que a la flor de la seva jovenesa s'era negat amb sos companys de barcada. De vegades l'amenaçava amb el puny clos.

Res no s'era trasmudat, la gent s'ocupava dels seus quefers igual que sempre, i les ombres i el sol s'amaven i barrejaven dolçament llurs encants amb la placidesa ordinària.

Entràrem dins un bagueny rònec, ombradís, poblat de grossos suros vells i esparracats. Era la sureda vella de Montigalà; una sureda improductiva, que no s'era carbonada perquè els carretatges hagueren pujat més que la mercaderia. S'havia deixat que aquells arbres gegantins anessin morint per llur saó, i tal volta feia més d'un segle que malaltejaven.

Els mariners se posaren a la feina, i no vaig trigar a compendre l'oportunitat amb què s'era feta. La tramuntana havia caigut, i el garbí, que havia agombolat ses forces per domenyar-la, entr

Encara no s'era allunyada la illa monstruosa, viva i fumant, columbraren els argonautes sants una altra illa, no gaire lluny, dins el ponent, verdejant i sonora. Herbes i arbres, tot hi era florit. Un flumicell d'aigua dolça, rodoladiç i cansoner, portava fins a la mar sa queixa fràgil i clara. Aquí baixaren tots i Sant Brandan amarr

Parlava en un to de veu sonor i las, coralment. Aquell hivern s'era redossat a la masoveria abandonada; i això vaig saber-ho amb alegria, després de sopar, quan el brau Patllari, el meu hoste a la força, es disposava a cedir-me el seu llit de matrimoni en un rampell de generositat que l'hauria conduït a la pallissa, i a la seua dona en el marfegó de la mainada.

La nit s'era estesa arreu, i la Malena no va poder obirar les dues llàgrimes que, creixent i botint-se a les parpelles d'en Biel, varen acabar per davallar-li, pesades, galtes avall.

El ruixat, que s'era enretirat cap a llevant, tornava altra vegada a rems, desprenent-se dels núvols a llargs serrells. Quasi no hi hagué vespre. La nit va entrar amb la revinguda de la pluja. En Pau i en Vadô varen cridar l'avi Mauva, que dormia sota proa, i tots tres plegats, fent-se llum amb un fanalet, se reuniren amb nosaltres per sopar.

Altres vegades m'atalaiava de la silueta dels tres mariners, drets a la vora de l'orla, amb el rem en l'aire, i se m'acudia una sotsombra d'idea de que esperavem quelcom. Aquell rem venia a ser una llengua comuna que s'estirava cap al cel i pregava per nosaltres: -Miserere, miserere!... Inspirava un sentiment religiós. Però per què? Jo sabia que estava lligat amb una idea: quina?... Mancava el nus, el record s'era perdut, i el meu desvari el substituïa amb un cúmul d'absurditats. I marxa, marxa, amunt, avall, ara amb el cos en sec, ara banyat de malucs en avall per l'aigua que envaïa la coberta. El meu pensament flotava entre la realitat i el somni, sense assolir mai el descans del son ni la lluïdesa de la vetlla. I això va durar molt, molt. ¿Ser