United States or Jersey ? Vote for the TOP Country of the Week !
Encara que no sé què puc adobar-hi en el plet que aquí es debat, mentiria si digués que he pujat per ell. En això entraven a l'estudi, i el jove, trencant de conversa, preguntà: -I bé, com est
La primera dificultat que se li presentava era la humor taciturna de la seva mare: allò que ja havia previst. La dona estava de mala lluna... aneu! Ès clar que un home llest procuraria eixamorar-la i eixorivir-la amb un bell articuleig: ho comprenia, i ja abans ho havia comprès molt bé; però se sentia completament negat per a qualsevol plet que s'hagués de guanyar amb la llengua.
Un de gras, ben plantat, que per aquelles festes majors de tot el pla feia tronar i ploure? -Ah! Sí? Es fill d'aquell? -No, però ja veurà. No em recordo com se deia i ho tinc al cap de la llengua. Aquell és el que va tenir el plet amb el pare del minyó, vamos; que fins van anar per justícia i tot; que tothom n'anava ple... Que per això al pobre de son pare... Oh, li van fer mil picardies!
Era aquí a on ell es tancava per a repassar comptes, compulsar escriptures i comptar diners. Aquí hi discorria les peripècies de son interminable plet, i aquí, darrerament, hi desfogava sa mal dissimulada múrria contra l'hereu Montbrió, a qui no podia veure ni en pintura.
Sols en una cosa havia demostrat sempre una obstinació digna de millor causa. Era en el sosteniment de son plet contra el poble per raó dels emprius de Serra Calma.
Es cuestión de amor propio, repetia don Eudald en les múltiples cartes amb què, des de son cau i aclucant els ulls a l'espectacle desolat de son casal, que talment semblava un cementiri per la quietud i la tristesa que hi regnava, assetjava advocats i procuradors perquè apretessin de ferm en la qüestió del plet, i a diputats i senadors perquè li aplanessin el camí: «Es cuestión de amor propio y me conviene salir airoso de este asunto, CUESTE LO QUE CUESTE». I subratllava doblement aquestes darreres paraules com volent dir: -Per qüestió d'interessos, que no es perdi.
L'únic que en tragué en clar, perquè així ho manifestà, fou que ja tenia presa la gran resolució; que ell també faria tronar i ploure. ¡Vaia si ho faria! -I com? -Doncs empenyent el plet, que amb el temps que dorm ja comença a semblar cosa de broma! Sí, senyora, sí: el plet, això que vos dóna tanta quimera, això rosegareu.
La tia Paulina les aprecia molt, per aquella debilitat que sent per totes les coses inútils. Les dues bessones no l'abandonen mai, perquè la tia Paulina és la sola persona que té paciència per a escoltar la història d'un plet que conten. L'última a arribar és la Isabel. En Melrosada, que fa dies que no l'ha vista, ha començat a sentir un moviment al cor que el desconcerta.
I així, amb semblants antífones, arribava la família Serra-Bruna al mas, amb un aire tan consirós i desolat que talment semblava que vingués d'un enterro. Les mirandes i balconades de Serra-Bruna lluïen amb un esclat de llum que donava bo de veure. No n'hi havia per menos: don Eudald havia guanyat el plet. Aquell mati havia retornat el senyor, després de prop d'un mes d'ausència.
Paraula Del Dia