United States or Moldova ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'únic que en tragué en clar, perquè així ho manifestà, fou que ja tenia presa la gran resolució; que ell també faria tronar i ploure. ¡Vaia si ho faria! -I com? -Doncs empenyent el plet, que amb el temps que dorm ja comença a semblar cosa de broma! Sí, senyora, sí: el plet, això que vos dóna tanta quimera, això rosegareu.
-Quin ploure!-exclamà, estremint-se amb la sobtada tremolor d'una esgarrifança. -Es sa mar de dalt que cau sobre sa de baix- va dir en Vadó.
A l'apartar-nos d'aquells llocs me va semblar que la tempesta amainava: no que fos realment així; però es trobava mar enfora una tranquil·litat relativa, i el cor s'esperançava instintivament. Ja m'havia fet compte de que no hi havia més remei que seguir la marxa sense pensar en desembarcs. La sort estava jugada. Començava a ploure d'una manera estranya.
En Ramon passava el portal en el moment que començava de nou a ploure. Això li renov
Ploraven seguit-seguit, amb un gotejar espès que, en topar amb les teules, n'arrencaven una cantúria pesada i trista. En tota la nit no havia parat de ploure; i s'hi havia posat, a primera hora, tan de ferm, que el córrec havia vingut gros al cap de poca estona, i, en anar la justícia per fer-se càrrec del petit cadàver, ja no havia sigut possible travessar el corrent.
Aleshores ens vam llevar i ens desdejunàrem. El segon dia fou tot igual al primer. Plovia a tot ploure, i, embolicats amb els nostres mackintoshes, ens deixàrem lliscar dolçament al llarg del riu, sota el nostre envelat protector. Però no vaig tenir èxit. El famós «Tant se me'n dóna, de la pluja: ja us ho diré.» expressava tan bé els sentiments de tots, que era inútil cantar-ho.
Un de gras, ben plantat, que per aquelles festes majors de tot el pla feia tronar i ploure? -Ah! Sí? Es fill d'aquell? -No, però ja veurà. No em recordo com se deia i ho tinc al cap de la llengua. Aquell és el que va tenir el plet amb el pare del minyó, vamos; que fins van anar per justícia i tot; que tothom n'anava ple... Que per això al pobre de son pare... Oh, li van fer mil picardies!
-Ai pobra de mi! les dotze. Me'n vaig corrents, que encara tinc d'escumar l'olla, i no puc córrer gaire perquè em fa mal una cama, que per mi vol ploure. Endemés vagi'm a veure, que parlarem un rato i ensenyaré les coses de la noia. Res, quatre pellingus; però, escolti les coses ben endreçadetes... Oh! En quant an això, ell
Per moments esdevenia més i més mullada, mentre l'home de la mànega, potser cec, potser embriac, amb la major indiferència seguia fent ploure l'aigua al bell damunt de la noia. Una dotzena de crits l'avisaven de tots indrets. La paternal naturalesa de Harris és commogué profundament, i féu el que, en el cas present, era el correcte.
Paraula Del Dia
Altres Mirant