United States or Nepal ? Vote for the TOP Country of the Week !


El vell s'ajagué en el sarrió, i el xicot s'agemolí en un panyet que en sobrava, recalcant-se d'esquena a les cuixes del jai, tot mirant-me desoladament amb l'aire confidencial de qui espera trobar la simpatia d'una dolor semblant a la seva. -Què ha passat? vaig preguntar. ¿On són, en Pau i en Vadô?

El nostre retrat no tingué pas l'èxit que es podia esperar. La nostra sort volgué que el fotògraf posés sa infernal màquina en moviment a l'instant precís en que nosaltres estàvem tombats d'esquena, amb un gest que venia a dir: «On sóc? Què passa?», i els nostres peus es bellugaven follament en l'aire.

-Veniu, que hi ha lloc de sobres! -Apa, Tom: pesquem-lo! es deien. Corrien, arrossegaven llurs sacs i es barallaven davant la meva portella per muntar primer. Algun obria, pujava i, vacil·lant, queia d'esquena als braços dels altres. Tots s'abocaven, sentien l'olor i reculaven mig asfixiats, corrent a amuntegar-se als altres vagons i pagant suplement de primera classe.

Feia una pausa i reprenia la verba. Sempre li restava quelcom al pap. I el pare escoltava i aprovava, fins que, a l'últim, després d'un sermó llarg d'ella, se li va girar d'esquena, tot dient amb la seva veu grossa mig ofegada per les robes del llit acotades a la boca: -Tens raó, Antonia, tens raó. Ja l'eixalarem.

Els viatjants japonesos compraran tots els presents de Ramsgate i records de Margate que es lliuren de la destrucció, per enviar-los a Yeddo com antigues curiositats angleses... De cop, Harris abandona els rems, s'aixeca bruscament, deixa el seu lloc, es tomba d'esquena i enlaira les seves grans cames.

Un altre dia, tot just havien arrencat de l'estació, en Pere va dir, senyalant a un home que s'aturava a un portal, d'esquena al carrer: -No és l'Andreu de câl Boscàs, aquest?... - que l'és- digué l'Antonet, -el trobat a câl ferrer, i en quedat tot astorat del que deia!... -I això!... -Deia que ja voldria que fossin al botavant el malalt i la senyora i tots el forasters...

Cercàvem un planell on hi hagués un suro esponerós de brancatge atapeït. Ens assèiem en una arrel, una d'aqueixes arrels de rusca clivellada que es retorcen sobre el terreny com una fabulosa serpent morta; i, estintolats d'esquena a l'ampla soca, trèiem les nostres provisions dels sarrons respectius.

Aquestes coses no s'han de cobrar. Oi, mare? -No- va respondre n'Àuria Maresa alzinant-se amb gallardia. -Sa vida es dóna, però no es ven. El cavaller va girar-se d'esquena i s'apart

Al cap d'una estona, per l'altra vora de riu, apareixen els meus companys, i es queden mirant-se també aquell jove. No el veien sinó d'esquena, i pel vestit i la gorra van figurar-se que era jo, llur benvolgut company, que estava exhibint el meu talent. No vulgueu saber el xivarri que van moure, ni la broma despietada que van fer.

Vaig rebre una forta commoció, vaig botar en l'aire i vaig caure d'esquena, mig esbalaïda. D'una llambregada, en el curt espai que mitjanç