United States or Montserrat ? Vote for the TOP Country of the Week !


I així va arribar a tenir sis fills, i, quan ja va tenir-los, en Pelifet, que era molt vell i no tenia forces per a treballar per altres, ni terres que li donessen pa, prenia un gaiato i, fent veure que se n'anava a mercats i fires, d'amagat de la Mió, trucava de porta en porta per a mantenir la dona i els fills.

Tot dirigint-se a la porta major, ben tancada per dins i ben barrada, els clergues anaven cantant antífones amb to tan solemne, amb tanta majestat, que els infants semblaven despacientar-se, fins que, mesclant les veus tendres amb les sonores dels capellans, rompien en crits de ¡Juli! . I així que el subdiaca trucava a la porta amb l'arbre de la creu, la multitud infantívola cridava altra volta a chor: ¡Obriu obriu; obriu que volem entrar! . Oh!

La Munda deixa anar el plumero i va corrents a obrir. Amb el modo de trucar ja hauran conegut que era l'amo de la casa. -Que no heu sentit que trucava? -A fe que no he pogut pas venir més aviat! -Venir-hi! I traient-se dos bultos de sota el braç i deixant-los sobre la taula, s'assenta esbufegant de cansat, quan, veient el xicot diu: -Noi: i això, que ens hem venut l'estudi?

Després de passar per damunt les aigües enconcades del gorg glaçat, l'Andreu trucava a can Buscà. -Minyons de Déu! Obriu! Ningú no responia. L'Andreu sentia el pes feixuc del senglar que duia a coll i que anava perdent l'escalfor de la vida perduda. -Qui hi ha! -On sou! -Jo; l'Esparver! Au! ¡obriu, que vinc capolat! -Que porteu quelcom! -, afanyeu-vos! ¡porto un senglar i vinc a fer capta!

I va posar-se a tocar, tot cantant: Roseta, cos lleuger dóna'm el teu cor o, si no, em moriré! No es cansava de repetir la bella romança, i la cosa durava vint minuts llargs, quan es sentí un petit renou a la porta: algú trucava. -Veu's aquí David- digué, tornant a tancar ben de pressa el clavecí. -Quines rialles faria, si em sentia cantar la Roseta !

Una hora més tard trucava a la porta la majordona, avisant que quasi no plovia i que la xacolata es refredava a la taula. Ell s'incorporà; mes, com sentís batre les canals al pati, comprengué la mangauxa de la dona i torn