United States or Austria ? Vote for the TOP Country of the Week !
I, per acabar, reparem un detall. L'autor d'aquests contes no solament és un ciutadà: és un mundà. Se li coneix en els subratllats, en els eufemismes, en els silencis, gairebé en la puntuació. També això és falaguer per a les lletres catalanes. I talment est
I ell tornava: -Oi, que és gran?... I vinga treballar... l'endemà, mentre al lluny es sentien més vius que mai els cops de picador de la Munda, en Jan ja el llaurava aquell camp, amunt i avall, amunt i avall, darrera una euga roja, com son pare quan ell era petit darrera l'euga blanca. L'endem
Prou que el sentia en Jan, que amb el càvec a les mans, cop darrera cop, des de les cinc que les hi decantava. Aterrava un marge que separava el seu camp del camp veí, una peça que al casar-se feia poc li havia pervingut com a dot de la seva dona, la Munda de cal Ram.
-Ai, Munda, ai! -vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada amb un accent de tendresa i de condolença, que cap paraula no pot explicar. -Rafel! Fill del meu cor!-contest
La Munda deixa anar el plumero i va corrents a obrir. Amb el modo de trucar ja hauran conegut que era l'amo de la casa. -Que no heu sentit que trucava? -A fe que no he pogut pas venir més aviat! -Venir-hi! I traient-se dos bultos de sota el braç i deixant-los sobre la taula, s'assenta esbufegant de cansat, quan, veient el xicot diu: -Noi: i això, que ens hem venut l'estudi?
No hi havia dubte, la gent s'adonava de les horrors del cel. Ja hi érem. Les temors tenien fonament. Allò era el principi de la fi. El cor se'm glaçà, les cames se'm flectaren... i em vaig estintolar d'esma en un tocom. No sabia el que em passava. I la Munda, la criada, no estava menys trastornada que jo.
Tots creuen fer-hi algun negoci, i, mentrestant, qui fa el negoci és ell. -Que no ho sap, Tereseta? Dissabte es va casar el senyor Tano. -No pot ser; ell viu apartat de la dona, però no és viudo. -És viudo, senyora, és viudo. -Encara no fa vuit dies que he vist an ella. -Doncs encara no en fa set que és enterrada. Se va casar amb llicència closa. -Potser amb la Munda? ¡Quin desvergonyiment!
-Mare de Déu, ¡quin tràfec hi ha en aquesta casa! -Mira, Munda, agafa el plumero i passa'l una mica per aquests mobles, que estan que s'hi pot escriure. Miquela, vés a escombrar l'escala i frega els poms amb una mica de blanc d'Espanya. Ai, tinc un cap com un bou! -Mare, ¿em deixa anar al terrat a fer volar l'estel? -Vés all
Paraula Del Dia
Altres Mirant