United States or Zambia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Margarida, has matinejat molt avui! -Sí, noi. ¡He sigut la primera que he arribat amb la molinera! -Prou que ho sé! -I dôs? -Espera't, ja t'ho diré! En Quel va ajupir-se i en un instant arrepleg
«El ferrocarril... bah! No ens fa cap mica de por. Si porteu pressa no diré que no us pugui convenir, però si no us ve d'una setmana o dues, no hi ha res com un carro. Un carro porta una catedral, i si no en teniu prou d'un, podeu posar-n'hi dos o tres... o cinquanta. Feu-me una carretera d'aquí a la lluna, doneu-me temps i paciència, i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi. El carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, se fica pels carrers da la ciutat, s'atura davant de casa vostra, entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc. No haveu de carregar més que una sola vegada. A on voleu traginar-ho? A la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra? Est
CAPITÀ Bé podria esser, senyora; y si us és consol lo probable, us diré que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que anant a fons, vós y aquesta gent heu entrat a la barca, he vist el vostre germ
Ans d'acabar, amb tot, per satisfacció del nostre poble, vos diré amb orgull que la terraire és generalment tan honrada com desvergonyida, que, no obstant la deixadesa i el descuit del seu trajo, no quita que el diumenge la vegeu mudada de festa, convertida en airosa pagesa del Pla i enamorant a més de quatre, sense notar-li aquell desenfado i aquella desinvoltura.
Em sentia molestat amb tots dos, però em plaïa de veure que George anava empipant-se amb Harris. Era absurd l'acudit d'aquest de trobar el camí pel sol. -Voldria saber- digué Harris, tot capficat, -voldria saber ben de segur si la línia divisòria assenyala el nord o el sud. -Ja ho pensaré- digué George. -És una cosa important, aquesta. -És impossible que sigui el nord, i us diré per què.
Vaig per a donya Dolors, l'excel·lent mare i mestressa model... Vaja, no en diré pas més, per no sufocar-la. Però permeti'm que li dediqui aquesta escollida mostra dels excel·lents fruits de nostra terra; aquesta poma camosina, que no té rival en el món, i el dia que aprenguem a conrear-la ser
-No... Senyorets... no toquin cap figura. Tu, vailet: que tens la vista als dits? afegeix don Gaietano ajudant a renyar a son amic el pessebrista. -Doncs digues: què et sembla, la neu? Però bah!, no ho endivinaries: ja t'ho diré, mes no ho diguis. I, encomanant el secret com a tots els que hi han anat diu, baixant la veu: -Cotó fluix. -I aquest vapor... Què és, el fum?
El colpeig cessa, i una veu, que insisteix dolçament, demana, amb mansuetud. -Papà, puc llevar-me? No es pot oir l'altra veu; però sí aquesta, que continua: -No: fou solament el bany... No, ella no ha pres mal; s'ha mullat... Sí, mamà: jo els diré el que em dius... No: ha estat una avinentesa... Sí. Bona nit, papà.
-Voleu que jo us ho digui a vós? -Ss... sí... però una altra vegada. -No, ara. -No, ara no: demà. -Oh! no: ara, si us plau, Becky. Us ho diré a cau d'orella: us ho diré tant, tant dolçament... Com que Becky vacil·lava, Tom prengué el silenci per un consentiment, i li passà, el braç al volt de la cintura i digué la dita blaníssimament, amb la boca enganxada a l'oïda d'ella.
Ara et diré una cosa que tal volta et semblar
Paraula Del Dia
Altres Mirant