United States or Hungary ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aleshores Fritz, somrient amb sornagueria demanà: -Potser encara teniu d'aquell vinet blanc, sabeu, aquell vinet que espetega i que plaïa al senryor Kobus, jutge de pau. -, encara en tenim -respongué l'hostaler, amb el mateix to joiós. -Doncs ! porteu-ne dues botelles- va dir, fent-li l'ullet. -Aquell vi em solia plaure, i no em disgustaria de fer-lo tastar als meus amics.

Les curtes temporades que hi passava eren una treva d'optimisme. Tot li plaïa. La seva boca no cessava de lloar les gràcies i providències de la muller. Plegats anaven al teatre i a tota llei d'espectacles; xisclaven a chor en el water-schut i en les muntanyes russes; si n'era temps, es banyaven a la Barceloneta. Dins de casa, jugaven a fet.

Bona part de la tarda va passar sense incident remembrable. Com més el sol baixava, més el vent perdia la seva força: així és que la barca, d'hora en hora, s'emperesia. Un ramat de dufins va venir a saltar al nostre voltant. Quan me'n vaig adonar vaig arreglar-me un setial a prop de l'orla, i aquells peixassos de morro de porc varen ser la meva distracció. Me plaïa veure'ls jugar pegant bots ací i all

El comerciant, que coneixia el meu amic, s'esparverà, de primer antuvi; però ràpidament va calmar-se, i comprenent la necessitat d'estimular aquesta bona habitud, oferí al nostre heroi, per tal d'afalagar-lo, mostrar-li unes antigues entretalladures de roure, si li plaïa de veure-les. -Amb molt de gust, que les veuré- respongué l'altre.

Ella feia provisió de patates i de fesols per a tot l'any. A tots dos els plaïa de debò aquell sojorn a pagès, i l'esperaven amb delit. Hom pot, doncs, assegurar que el corrent normal de llurs existències engendrava una bella harmonia.

Em sentia molestat amb tots dos, però em plaïa de veure que George anava empipant-se amb Harris. Era absurd l'acudit d'aquest de trobar el camí pel sol. -Voldria saber- digué Harris, tot capficat, -voldria saber ben de segur si la línia divisòria assenyala el nord o el sud. -Ja ho pensaré- digué George. -És una cosa important, aquesta. -És impossible que sigui el nord, i us diré per què.

-Senyor Kobus- digué, -feu , i us ho aprovo; quan jo era jove em plaïa que em traginessin desembarassadament i amb comoditat; ara vell, però encara del mateix parer: el parer és bo quan hi ha manera de sostenir-lo, com us passa a vós i a mi.