United States or Bangladesh ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Mal vinatge el xicotet!... ¡L'ha pegada que volia anar amb el papa!... Sa mare l'ha deixat anar, i, així que arriba a la taula, pega cop, fa caure el cubilete i descobreix l'ou que ja era a sota mentre el noi ensenyava el de la .

-Però, papà, si sembla un ximplet! exclam

El pare, veient les cares silencioses dels seus fills, els digué: -, que no us agrada, això que us he dit? Tots respongueren: -, papà. -Doncs a menjar i callar; i al que s'apliqui més aviat i en sàpiga més que els altres, li compraré una bicicleta.

Els ulls de la noia s'abaixaren primer i, atansant-se els dos fins a donar-se les mans, digué ella amb cert graciós desembràs: -Jo no el convido pas, perquè això ja ho ha fet el papà; jo sols li prego que no el vulga desairar, refusant el sopluig que amb tan bon cor ell li ofereix.

-I el seu papà, li ha provat! -Tots !... Tots !... -I les noies ben aixerides! -Aixerides ! -Els ha provat!... -Molt!...; molt!... Em sembla que la criden, portera!... -No, el meu marit és fora! -És un veí! -Hi vaig. En Martí féu un sospir en veure's allunyada la mosca vironera de la vella que per afalagar-lo garlava amb una veu monòtona i nasal sense to ni so.

El colpeig cessa, i una veu, que insisteix dolçament, demana, amb mansuetud. -Papà, puc llevar-me? No es pot oir l'altra veu; però aquesta, que continua: -No: fou solament el bany... No, ella no ha pres mal; s'ha mullat... , mamà: jo els diré el que em dius... No: ha estat una avinentesa... . Bona nit, papà.

Apoiades en una sopera hi havia tres postals amb la Monja retratada; l'una tivant l'art i l'altre remendant la xarxa i en altre, al costat d'un penjoll de muixines seques. -Ja te'ls pots ben mirar aquestos retaratos ; tots soc jo mateixa en persona... mus van mapar uns senyossus per fer-nos al cine de Paris... d'allí on hi ha el senyor Papa. -Roma! va exclamar amb vivesa la desconeguda.

I en tant, la nena amb els braços estesos cap al malalt, tot passant, cridava: -Papà, papà!... papà.!... Darrera d'ella els vailets hi varen veure una ombra negra... -Poc que ve pas tampoc la de casa seva! va dir en Pere, -és un home allò, oi?...

Al vespre se reuneixen uns parents i diu el noiet: -Aquesta tarda, amb el papà, al carrer de Sant Pau- per exemple -hem vist un cotxe d'allò més llarg, ple de gent, i a dalt tot de baguls i matalassos. -Jo també n'he vist un així mateix a la Rambla- diu l'àvia -Tothom se'n va! -Nosaltres n'hem vist un altre al carrer de Fernando, diu la tia.

Fins el mestre, aquell home de frontalera arrugada, bigoti clar i nas recte, sempre pessigat per lents d'or, semblava sentir l'enlluernament de aquell dia i en passar pel davant d'un llitet del recó, on hi ha nens, va aturar-se i digué, acaronant-ne un: ¿Com te dius? -Nen!... ¿Com se diu ton pare? -Papà!... ¿I ta mare doncs? -Mamá!... ¿Quants anys tens? -, senyor, doncs. ¿D'on ets?