United States or Cameroon ? Vote for the TOP Country of the Week !


Estimadíssim Ramon: acabo de rebre la teva, de tan enyorada, ja no esperada lletra, de la qual dedueixo amb ver goig que, donant per clos el període de tos estudis complementaris, que en dius, i de tes corribandes científiques, comences a sentir la necessitat de fixar ton esperit i d'instal·lar-te definitivament en ta pairal, a l'objecte de remugar i donar sentit pràctic al cabal de coneixements que ton geni inquiet i ton afany de veure i d'investigar t'ha d'haver proporcionat.

Molt me plauen tes resolucions, i plau-me, més que totes, la de segellar-los amb una visita al pobre vellet que, malgrat tos llargs desviaments, no t'ha perdut mai de vista.

Al cap d'una bona estona l'apotecari badalla y es fa creus a la boca. Després estira les cames i, repanxingant-se, dóna un cop a cada braç de la cadira y diu: -Endemes, , senyor... Aquest món és un món de mones. El Senyor Nofre riu i, entre dos cops de tos, exclama: -Ejem! ejem! El senyor doctor sempre est

SHYLOCK Mentres ab tes injuries no'm raspis la firma d'aquesta lletra, no danyaràs més que tos pulmons cridant tant fort. Referma el teu esperit, bon jove, sinó rebr

Juraria que ab tot y esser jova, ja has posat ab tendresa tos ulls en algun rostre. No és cert, patge? VIOLA Potser és veritat, Altesa. DUC Com és aquesta dòna? VIOLA Té'l vostre aspecte. DUC No és parella per tu, doncs. Digues: quina edat ? VIOLA. La vostra. DUC Com hi ha món, doncs, és vella!

Molt sovint de les contribucions, i més sovint, encara, del fred, de la calor y del preu de les accions, del vi y de la carn. Però sempre parlen poc, y cada nit hi ha la tos del senyor Nofre, el xiste de l'apotecari i la frase sentenciosa del senyor Quim. Aquestes tertúlies se van acabant. Els homes d'aquell temps i de ses costums fan el mateix camí que les llumeneres de quatre brocs; passen.

Però escolta: pagaràs interès, aquesta vegada: el cinc per cent. Tos manlleus em plau que siguin sense interès; però els dels altres... -Oh! Déu meu! Qui et diu el contrari! féu David. -Mentre aquestes pobres criatures siguin felices... El pare ja em tornar

Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el vostre amor? LLORENÇ Tos pensaments y el cel ne són testimonis.

En aquest punt se sent un bastó picant a terra i una tosseta, i entra embossat fins als ulls, amb barretina negra i barret fins a les orelles, un tertulià. -Santa nit tinga, senyor Doctor. -Molt bona nit. Vamos, que avui vostè és el primer, senyor Nofre. Ja veig que aquesta tos se va estovant. -, senyor, gràcies a Déu. -Ja li tinc amanit el xaropet.

La dona que seia amb ell l'abandonà; com ofesa, i li digué, amb aire despectiu: -Ja em pagaràs aquest cafè. La tos s'an