United States or São Tomé and Príncipe ? Vote for the TOP Country of the Week !


Me sembla que el pare que al cel siga... allò, quan va tornar el rei i tot se va posar com estava abans; el meu pare, Déu lo perdó, me va preguntar un dia sortint de veure la parada: «Noi: ¿que te'n sembla d'això?» I jo, essent un bordegas, que encara no havia complert els vint-i-cinc anys, li vaig respondre: «-Pare, això va malament.» I lo cert és que des d'allavors ençà, cada dia anem pitjor.

Dos dies després dels funerals, havent sopat, l'Angelina digué al seu germà: -Per què no surts o te'n vas a passar una estona a l'Ateneu? Estava ben pensat, això: abans de casar-se hi anava cada vespre. Es pos

-Mira, t'he de lligar: ès necessari- digué començant a fer-ho. -Una ona se te'n podria portar o rebatre't malament contra algun tocom. ¡Tu no saps la força que ténen, aquestes maleïdes!... Així... ben lligada als barrons i al caçaescota... que no et puguis atruquejar... així no hi ha perill. El bastiment no s'enfonsarà: no tinguis por. Quan vingui l'onada, ajup el cap sota la borda.

-Un raig així te'n comptava. Però, si ets petit, tens més seny i ets més trebaiador que molts d'homos que s'han d'afaitar ses barbes cada dissabte. Ja t

Mira: anit mateix no he poscut atrapar el son de cap de les maneres, pensant que te n'havia passat alguna. I mira't: con te'n vares haver anat, vaig estar a punt de cridar-te; perquè, encara no vares ser a l'indret de la font, vaig donar una llambregada carrer amunt i vaig veure an en Jan que sortia de l'hostal amb tres o cotre. I tot l'aire el tenien de cercar quelcom.

No ès cap mal, i, reportat, en podria fer, perquè podria dur cabòries, i tal vegada raons i engrinyes. Prudència, Temme! Sa prudència ès un vestit que mai no es talla massa llarg, per roba que s'hi posu. Mai no te'n sobrarà. Però també et convé coratge. Sigus homo!

Com que sempre havien anat plegades, no podia explicar l'una res que l'altra no sabés tan com ella i que no li fes pruïtja a la llengua: així és que a cada moment es prenien la paraula de la boca. Era una mena de comèdia. ¿Te'n recordes, pubilla, de quan vàrem pujar a Pedra-Ferral? ¿No me n'hai de recordar, petita, si encara en gordo cria, d'aquelles terres?

No en tria cap més. Tant en vull, tant te'n daré; el paga, se l'emporta, i qui el vegi anant cap a casa seva, amb el meló al braç, compendr

-Temme, caret meu! No et dolgu d'haver ajudat es teu germà. Jo encara espero que te'n pervindr

-Que no li estàs agraït a Déu? -Molt. -Doncs senya't! Què fas? ¿Que no te'n recordes? -No! només em recordo que diu «dels nostres enemics». -Doncs què et passa? Què tens tan parat? Jani meu, que no m'estimes? -Calla!