United States or Switzerland ? Vote for the TOP Country of the Week !
Me sembla que el pare que al cel siga... allò, quan va tornar el rei i tot se va posar com estava abans; el meu pare, Déu lo perdó, me va preguntar un dia sortint de veure la parada: «Noi: ¿que te'n sembla d'això?» I jo, essent un bordegas, que encara no havia complert els vint-i-cinc anys, li vaig respondre: «-Pare, això va malament.» I lo cert és que des d'allavors ençà, cada dia anem pitjor.
-Què hi ha, Tom! respongué la veu de Joe, sortint de l'extrem oposat del llit. Tom: -Al meu llit hi ha un home! ¡Els seus peus els tinc sobre el meu coixí! Joe: -Quina cosa més extraordinària! ¡Que el diable se m'emporti si al meu llit no s'hi ha ficat també algú! Tom: -I què penseu fer. Joe: -Fer-lo saltar de pressa. Què s'ha cregut!
A manera que el cap de treure anava sortint del mar, més i més gent s'hi aferrava. Allò era un deliri. A un senyor de casaca i trona (aquestes dues peces en aquell temps eren d'ús quotidi
Les dames venien dels exercicis espirituals; i, encara que no sé de què tractava la plàtica d'aquell matí, per fer bonic, suposarem que requeia sobre la murmuració. De sobte, una de les dues persones, sortint del to baixet de la conversa, engeg
En sortint de la casa on posava, veig una gran plaça, hi entro, i a les poques passes em trobo a la presència d'una magnífica catedral. Era un airós bastiment del segle XIVè, tot ell flanquejat d'arcbotants que semblava que s'esforcessin en fer esqueneta per a aguantar la verticalitat miraculosa de l'afiligranada construcció.
Llavors la munior de l'art va esguardar-la sense parpallejar i en tots els ulls s'hi sembrava les primeres resplendors de la simpatia. Era alta, prima i gentil. Hi havia un segell senyorívol en son posat que la feia encisera. Sos ulls que havien perdut aquella fixesa esfereïdora, aquella immobilitat de orada, prengueren una dolçor plena de bonesa i sa mirada passava per tots els ulls confiadament, com un ocell que salta d'una branca a l'altra de l'arbre on té el nial. Els pobres de l'art van corpendre's en veure sos vestits romputs i tacats abans d'envellir. No duia cap sorgit ni cap pedaç, ni cap peça descolorida... era una roba mal tractada de poc temps, sense rastre d'unes mans curoses que volguessin repassar-la. Les sabates de xarol rompudes i no encara arrugades pel caminar. Sols en una orella duia una arrecada, i son cabell no era pentinat de dies. Era com un vaixell que havia sofert un temperi sortint de la mestrança... i aquella cara tan esllanguida, aquella boca closa, muda, morta per tota paraula... aquella mirada adalerada d'una mica de caliu, guany
-Quin ximplet! digué la meva amiga tot replegant els seus paquets i sortint indignada. -És la seva manera de vendre- vaig dir-li. -Ell mostra el seus gèneres: si un hom els vol, els compra. Per parlar-ne, segurament agrairia més que no s'hi anés. Una altra vegada, en el fumador d'un hotel alemany, vaig sentir una história, contada per un anglès petitó, que jo, en el seu lloc, m'hauria reservada.
Prop d'una hora feia que el senyor Rector, assegut damunt d'una pedra del camí, esperava pacientment fumant cigarrets, quan veié comparèixer son nebot, transformat, olorós i flamant com un dandy sortint de la capsa. Darrera d'ell venia en Pascal, que li havia fet d'ajuda de cambra.
És un fet provat que la noia alemanya pot enamorar-se d'una cara tallada, a ganivetades, que dóna la sensació d'haver estat feta amb materials desiguals que mai no es podran ajustar: el que no pot compendre's és que trobi atracció en una pell inflada i coberta de corfes de mal, i en una corba de la felicitat tan sortint que amenaça desnivellar tota l'estructura.
Em venien calfreds en sentir-lo. I l'espectativa de tres dies de tenebres, encara tau-tau: era cosa suportable a considerar; els passaríem recollidets a casa, amb una bella candelada encesa i, en sortint de nou el sol, tornaríem a campar com sempre; però, després vaig entendre que el cas era més terrible.
Paraula Del Dia