United States or Micronesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan els joves se n'hagueren anat, el vell gal·lès va fer: -No ho diran, i jo tampoc; però per què no voleu que se sàpiga? Huck no volgué explicar altra cosa sinó que ja sabia massa sobre un d'aquests homes, i que no voldria que l'home sabés que ell sabia res contra d'ell, ni per tot el món: el mataria per haver-ho sabut, sens dubte.

I, sense perdre la serenitat, va començar a fer forces per deseixir-se del braços que volien entortolligar-la per la cintura. -T'espantis pas, Malena- anava dient en Jan, amb veu fosca: -som jo, en Jan, que vui que m'estimis: sabes?... que m'estimis com t'estimo jo. Perquè no hi ha ningú, al món, que t'estimi tant com jo. Va començar la brega entre la fosca.

-D'aquí un parell d'hores entrarem a ciutat- va fer mossèn Esteve en envestir de nou la caminada. I va afegir, convençut: -El cor me diu que Nostre Senyor ens ajudarà. I ¿sabes que hem de fer, per més obligar-lo? Dir el Rosari. -Com vulgui- va fer en Biel. -I, després de senyar-se i persignar-se tots dos, varen passar-lo.

I les mosses varen ser les primeres d'estar-ne, perquè totes sabien que amb el Picotí, el més sagrat hi perillava. Com que, quan la raja li venia no tenia fe ni llei! Prou que ho sabes tu, que més d'un cop havies estat en perill de caure a les seves urpes!... I prou que ho sabes, també, que això va ser una de les coses que em varen fer venir set de la seva sang!

La tia Paulina parla: -Ja ho veu, Melrosada! Ells són feliços! Si sabés l'alegria i la tristesa que m'ha causat, el casament de la meva neboda! Ja em començo a sentir vella! Ja ho veig: tota la vida he estat i seré això: una germana de la caritat!

La Malena va guaitar-lo esverada; però ell la va tranquil·litzar tot seguit. -Sóc dolent per tothom... menys per tu. ¿I sabes per què ho sóc, de dolent per tothom? Perquè tothom ho és per mi. Emprò tu no ho ets. Fa, Malena, que no?... Com si no el sentís, la noia s'estava quieta, amb la vista clavada al fons del córrec, recoquillant frisosament amb els dits el corn del davantal de cànem i llana.

-De debò, Malena?... ¿Ben de debò, en tenies ganes, de veure'm? -Certa refè!... I ja feia dies, que en tenia. -Pobra Malena!... Sabes pas l'alegria que em dónes! Tu , que tenes un cor bo com el pa de fleca!... Si no fos per tu, ¡qui sap lo que seria de mi!... Ventura en tinc, que el pensar en tu me dóna coratge i m'ajuda a suportar aquesta vida de mala bèstia que porto!

En mig de la pregària, una mosca s'havia aturat damunt el respatller del banc de davant, i torturava l'esperit de Tom, per tal com s'estava fregant tranquilament les mans, agafant-se el cap amb els braços i pulint-lo tan vigorosament que gairebé semblava descompartir-lo del cos, deixant a la vista el fil subtilíssim del coll, i es gratava les ales amb les potes del darrera i les aplanava damunt son cos com si haguessin estat faldons de casaca, continuant tota la seva toilette tan tranquilament com si sabés que gaudia de tota seguretat. I la gaudia; que, per intensament que les mans de Tom sentissin la pruïja d'arrapissar-la, no ho gosaven escometre: ell creia que la seva ànima seria immediatament estenallada si feia semblant cosa mentre la pregària durés. Però a la darrera frase la seva m

En quant al senyor Malvolí, deixeumel per mi, que si jo no li jugo una passada de la que sen recordi tota la vida y no'l faig esser la riota de tothom, ja podeu dir que ni per ajèurem al llit sóc bona, ja ho veureu. SIR TOBIAS Conta, conta. Què hi ha? MARIA Aquest home sens torna un purità. SIR ANDREU Oh, si jo ho sabés del cert el bastonejaria com a un goç. SIR TOBIAS Si fos un purità? Per què?

Tot enraonant, havia deixat el sac a terra, i, després de fer seure la mossa, s'havia deixat caure al seu costat, amb l'escopeta entre cames. -D'on venes, ara? va preguntar la Malena. -De cercar-me el sopar- va respondre ell. I, agafant el sacot, va treure'n un conill. -És dels pedrers del senyor comte: sabes?... Molts dies ne tinc ventura, dels pedrers.