United States or Åland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Haurieu de tenir algú a la vora si haveu de parlarhi, perquè jo crec que se li ha girat el cervell. OLIVIA Feslo venir. OLIVIA Somrius? T'he enviat cercar en una ocasió molt trista. MALVOLÍ Trista, madona?

-Fill meu, jo vaig deduir de les seves paraules que era cosa feta. Jo fa tres anys que sóc el confés de la vídua Avellana: t'he de dir que és una dona angelical; que s'est

En Víctor, en veure-la tant de matí, s'esvera una mica. La tia Paulina, amb gran cerimònia, comença a engegar aquest discurs: -Víctor: tu ets el més gran dels meus nebots i tu ets el cap de la nostra família; a tu t'he estimat més que ningú, i el teu consell ha sigut sempre escoltat per mi.

-Tu, desgraciat! -, el més desgraciat de tot el món. -No diguis això- va fer el vell David, -no diguis això; em parteixes el cor. Què t'ha passat, doncs! -No et burlaràs de mi, David?... T'he fet força mancaments... m'he rigut de tu ben sovint... no he tingut les consideracions que eren degudes al més vell amic de mon pare... No et burlaràs de mi, oi?

Però ella me va fer un paper tot fred. No em va respondre sinó: «-Veurem... si per cas...» Que jo, amb el meu gènit, que no m'agrada veure patir un pardal, l'hauria agafada, que no què li hauria fet. Però no em toca ni de prop ni de lluny, i vaig pensar: «-Ja t'he dit lo que devia: ara, per tu faràs

Com voleu?... Cada dia em sento més èrtiga, les cames ja no em van, això no és per durar sempre. Tinc seixanta quatre anys, senyor, seixanta quatre anys ben complerts... -Bah, et fas més vella del que ets- digué Fritz, interiorment satisfet d'aquest desig que concordava tan amb el seu; -mai no t'he vist tan viva, tan eixerida. -Oh, poc ho mireu d'a la vora.

MARIA És una broma aixuta, senyor. SIR ANDREU Y en teniu gaires d'aquesta mena? MARIA , senyor, ne tinc les mans plenes; però, veieu, així que us deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap. SIR TOBIAS Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he vist tant amoinat.

La clau resta penjada, amb les altres darrera la porta. -No t'he volgut dir res fins que la cosa fos certa del tot. Ara ja est

-Assenyalem una fecha... D'aquí a un any, d'aquí a dos... El dia que tu vulgues, però que jo sàpiga quelcom de cert. -És imposible, Nieves... Les circumstàncies...la...la... -Al cap som, Pasqualet... T'he donat tota la meva joventut, totes les meves esperances, i vull saber per a què te les he donades...

-Joanín!... fill meu!... fill meu!... ¡t'he mort!... t'he mort!... desventurat de !... ¡Joanín!... perdona'm!... va cridar aquell home plorant i ofegant-se de pena. -Rellamp!... per què pujaves fins astí?...; és ben mort!...