United States or Curaçao ? Vote for the TOP Country of the Week !
De dia, la gratitud de Muff Potter feia a Tom content d'haver parlat; però de nit desitjava de no haver desclòs els llavis. Unes vegades Tom temia que Joe l'Indi no fos mai capturat; les altres temia que en fos. Estava segur que mai no tornaria a alenar a plaer fins que aquell home fos mort i ell n'hagués vist el cadàver.
«Em fico dins el llit per fer-hi un son seguit...» Sst! -Què passa, Huck? -Són homes! Un n'és, sinó els altres. Un d'ells fa la veu de Muff Potter. -Ca!... Voleu dir? -Faig juguesca de conèixer-la bé. No us remeneu ni us bellugueu. No és prou viu per a reparar-nos. Deu estar embriagat, com de costum, ben segur, aquest vell poca-pena del diastre. -Molt bé: estaré ben quiet. Ara n'estan lluny.
Com sol passar, la gent voluble i sense seny va perdre els estreps a favor de Muff Potter, i li féu tantes de festes com abans li havia fet ultratges. Però aquesta mena de conducta fa honor al món: així, doncs, no est
-No: sempre heu estat recte i lleial amb mi, Muff Potter, i no us aniré pas a l'encalç. Ja veieu: això és la més gentil cosa que un hom pugui dir. -O Joe! Sóu un àngel! Per molt que visqui sempre us beneiré fins al darrer dia! I Potter començ
No hi ha altra manera. -Bé, tot marxa, doncs. Em penso que no hi ha perill, mentre no ens llevem el cadenat de la boca. Però, jurem-ho altra vegada, tanmateix. És més segur. -Ja hi firmo. Així, doncs, juraren de bell nou, amb paoroses solemnitats. -De què garlen, Huck? He sentit que en deien qui-sap-les coses. -Garlar? Bé, tot és Muff Potter per aquí i Muff Potter per allí.
Joe l'Indi va ajudar a aixecar el cos de la víctima, i l'aconduí en un carro per al seu transport. Hom brunzí, entre la multitud esgarrifada, que la ferida sagnava una mica! Els minyons cregueren que aquesta sortosa circumstància menaria les sospites envers l'oportuna direcció; però foren decebuts, perquè més d'un camperol observava: -Es trobava a tres peus de Muff Potter quan la cosa va passar.
-Pobre companyó! Pobre companyó! Tan jove! -Això hauria d'ésser un escarment per als lladres de tombes. -Muff Potter anir
La seva gratitud per llurs presents, cada vegada els havia punyit la consciència: aquesta vegada els punyí més endins que mai. Es sentiren covards i traïdors fins al darrer grau quan Potter digué: -Heu estat força, força bons amb mí, vailets: força més que ningú més del poble. I no me n'oblido, no. Tot sovint em dic a mi mateix, dic: «Jo solia adobar tots els estels i les coses dels minyons, i mostrar-los on eren les bones bandes de pescar, i els era tan amic com podia, i ara tots han oblidat el vell Muff en el seu trencacoll; però Tom no, i Huck no: ells no l'han oblidat- dic, -i jo no els oblido a ells!» Bé, minyons: he fet una mala, mala cosa. Estava pet i amb el cervell trasbalsat, aleshores: aquesta és la única manera que jo tinc de capir-ho; i ara el meu cos haur
Paraula Del Dia
Altres Mirant