United States or Namibia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tots els altres, aleshores, exclamaren: -Kobus! molt ... molt ... al capdavall se't veu per aquí! -Kobus- digué Hâan: -entraràs a la partida; ens hem fet fer un bon freginat, i, diastre, cal que tu paguis. -Ah! digué Fritz, tot rient -no demano altra cosa; no sóc de primera, però és igual, faré per manera de guanyar-vos, tanmateix.

-, és veritat. No se m'havia acudit, això. Oh! Ja què ho fa! Som un parell de ximples del diastre! Cal esbrinar on cau l'ombra de la branca a la mitja nit, i all

«Em fico dins el llit per fer-hi un son seguit...» Sst! -Què passa, Huck? -Són homes! Un n'és, sinó els altres. Un d'ells fa la veu de Muff Potter. -Ca!... Voleu dir? -Faig juguesca de conèixer-la . No us remeneu ni us bellugueu. No és prou viu per a reparar-nos. Deu estar embriagat, com de costum, ben segur, aquest vell poca-pena del diastre. -Molt : estaré ben quiet. Ara n'estan lluny.

La darrera vegada vaig estar-me miolant per allí fins que el vell Hays va començar a engegar-me rocs, tot dient: -Gat del diastre! així és que li vaig tirar una rajola per la finestra; però moixoni! -Ben segur. Aquella nit no vaig poder miolar perquè la meva tia em sotjava; però aquesta vegada miolaré. Escolteu, Huck: què és això? -No és més que una paparra. -On l'heu arreplegada? -Al bosc.

-, jo tampoc; però de sobte se m'ha acudit que era divendres. -Diastre! Mai no es prou esment, Huck. Hauríem pogut ficar-nos en un trencacoll paorós, sorollant aquesta casa en divendres. Pogut !... Digueu que ens hi hauríem ficat . Hi ha alguns dies sortosos, potser; però el divendres no n'és pas. -Fins els més ximples ho saben. No em penso que vós fóssiu el primer que ho esbrinés, Huck.

Tanmateix l'home no romangué tan indiferent com feia veure. Les inquietuds de la muller i de la filla l'assetjaven estretament: no les podia esquivar. La visible excel·lència del pastor podia, fet i fet, no ésser altra cosa que una estratagema per a despistar sospites. Que tingués una lloca a Granollers, tant se li'n donava; pero la idea del contraban, diastre!, no l'assossegava pas. Podia agafar-s'hi els dits sense com va ni com costa. Sol·licit

-Diastre de noi! Mireu's que és prou, que jo mai pugui escarmentar! No m'ha fet prou martingales, perquè ara m'emprengui de sotjar-lo? Però un vell ximple és el pitjor dels ximples. Un gos vell no aprèn cap traça nova, com diu la dita. Tanmateix, en nom de Déu, ell no s'empesca mai les mateixes coses dues vegades seguides; i còm pot conèixer un hom la que ha de venir? Sembla talment que sàpiga per quant de temps podr