United States or Niger ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tanmateix l'home no romangué tan indiferent com feia veure. Les inquietuds de la muller i de la filla l'assetjaven estretament: no les podia esquivar. La visible excel·lència del pastor podia, fet i fet, no ésser altra cosa que una estratagema per a despistar sospites. Que tingués una lloca a Granollers, tant se li'n donava; pero la idea del contraban, diastre!, no l'assossegava pas. Podia agafar-s'hi els dits sense com va ni com costa. Sol·licit
-Quins dies sol anar a Granollers? li preguntà. -Crec que sempre s'escau a primer de mes.
A quarts de set entraven a la vila de Granollers. El vailet sentí una impensada angúnia: la gent no descobriria la seva missió persecutòria? Tot i això, la seguia complint sense defalliments. Voltaren una colla de carrers. El pastor s'atur
-És clar, que n'hi ha... però no es igual... no és igual... deia el pastor, somrient amb una vergonya pueril, -A Granollers, quan acaben, em passen pel cap aquell raspall que sembla un corró... Em fa un plaer, una delícia!... M'hi fonc.
El deliciós gaudi secret del pastor que anava a Granollers cada trenta dies, la silueta inconfundible de l'extraordinària noia ardida, el drama íntim dels dos rics sobtadament rics, són d'una sensibilitat, d'un gust, d'un fini gratíssims.
L'amo del mas, En Tià, era un home sorrudament lacònic. No tingué esma de preguntar-li què hi havia d'anar a fer, a Granollers. Pens
Paraula Del Dia
Altres Mirant